Fa uns dies vaig proposar a un equip de treball que féssim una cosa diferent a com la veníem fent durant una bona colla d’anys. La resposta a aquesta proposta fou que no, que aquella determinada cosa sempre s’havia fet d’una determinada manera, i que per tant no estava previst fer cap de canvi. Vaja, que sempre s’havia fet el mateix i de la mateixa manera. I que evidentment no hi havia marge ni possibilitat de fer cap mena de millora o ampliació… i encara menys fer les coses diferents.
Sens dubte l’argument del “sempre hem fet el mateix” és un argument pervers, que anihila qualsevol possibilitat d’innovació i menysprea les possibilitats de canviar i de fer les coses segurament millor. I no em val la resposta típica i habitual de què si una cosa ja funciona perquè cal canviar-la? Aquesta és la resposta mainstream dels conformistes, dels cofois, i dels que estan encantats d’haver-se conegut i es pensen que són els millors d’aquest món mundial que s’està afonant en bona part gràcies a ells. Mirin, doncs no. No podem continuar fent el mateix que sempre hem fet, perquè s’ha demostrat abastament que és una visió i una concepció del món que no funciona. I que a més és un argument que elimina qualsevol mena d’avenç. A més, hi ha una resposta que desmunta fàcilment aquesta manera de pensar: i si en comptes de fer sempre el mateix, som els primers a fer les coses diferents. Però és clar, aquesta és la posició dels valents, i ja se sap que la valentia és avui dia un bé escasíssim.
