Transito per uns anys estranys, aquests de la quarantena curta, aquests anys de maduresa encara per explorar, quan et sents jove i encara veus les persones de cinquanta o més com a realment grans, velles… potser inconscientment, potser amb un xic encara de temeritat. Aquests anys incerts del pic de la vida, quan ja has arribat al cim, i tant si mires cap endavant com si mires cap endarrera perceps ja un cert vertigen, perceps de que això ja va de debò. I te n’adones que ja tens records i vivències de fa més de 20 anys, i de 30… I que allò que fa 20 anys era d’una manera determinada i era en un indret determinat, doncs que ha canviat. La vida avança, inexorable.
Daniel Gil
Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren
