Poc a poc, amb pas ferm però constant, el fedivers, tot un ecosistema descentralitzat i autogestionat de diferents serveis web (anomenades instàncies) elaborats en programari lliure i codi obert s’està fent un forat a internet. I està eclosionant, precisament, per a fer front a aquesta internet tan bonica que ens està quedant, centralitzada i dominada per grans corporacions, els GAFAM, que actuen de manera monopolística, i a les que tàcitament hem entregat de manera acrítica les nostres dades privades, els nostres comportaments, preferències, hàbits i gustos, a canvi de poder gaudir d’unes eines gratuïtes en les que hi ha milions de persones, i en les que si no hi ets equival a pràcticament no existir. El fedivers passa per un retorn més que necessari de la sobirania digital a les persones, i per construir una internet molt més lliure i democràtica, més ètica, sense el control implícit de grans companyies comercials, i sense l’acceptació cega per part de tots nosaltres. A #Catalunya cal destacar la presència de Mastodont.cat, la instància per a la cultura catalana i en català de Mastodon, que és un servei de #microblogging, en línia des del 13 d’abril de 2017, i que ha aconseguit 2.476 usuaris, que han escrit més de 656.000 entrades. Poca cosa, sens dubte, si pensem en els centenars de milers d’usuaris de Twitter, Facebook o Instagram, que hi ha al nostre país. Però vull veure sempre el got ple, i penso que aquests més de 2.000 usuaris som (jo també hi sóc) alguna mena d’avantguarda, de resistència ciutadana, que ha fet efectiva la preocupació per les seves dades personales, que considera úniques i imprescindibles.
I doncs, què hi tenen a dir les #biblioteques en aquest nou entorn virtual que s’està configurant al voltant del #fedivers? Doncs crec que realment moltes més coses de les que ens pensem, malgrat que fins on sé i he explorat, a Mastodont.cat encara no hi ha cap biblioteca, sigui de la tipologia que sigui, de cap racó de Catalunya. Les biblioteques continuen ben presents a les xarxes socials privatives i comercials, segurament amb l’argument de ser on és tothom, i així arribar a com més gent millor, mentre que per ara cap biblioteca s’ha animat a explorar cap de les possibilitats que presenta el fedivers. Es un argument totalment lícit i vàlid, només faltaria, i que exerceixen en l’exercici del lliure desenvolupament d’una professió liberal com la nostra. Ara bé, em fa l’efecte que pel camí moltes biblioteques, i molts bibliotecaris, s’han deixat pel camí algun dels valors ètics i culturals que definien (i que penso que encara defineixen) la professió, i formen part intrínseca dels nostres fonaments. I quins són aquests valors? Doncs des de sempre les biblioteques s’han caracteritzat per potenciar i treballar amb un ecosistema ric i divers de recursos i sistemes d’informació (els Sistemes de Gestió Integrada de Biblioteques), interoperables i que es comunicaven entre ells de manera fàcil i ràpida i amb estàndards i llenguatges internacionals. El llenguatge de codificació MARC21 n’és un clar exemple. Des de fa uns anys, però, en el nostre sector s’ha experimentat un imparable procés de concentració empresarial, que ha limitat enormement la varietat, la diversitat i la riquesa de l’ecosistema informacional bibliotecari, tot deixant només uns pocs grans actors que dominen pràcticament tot el sector. Uns grans actors amb als quals sembla que la pràctica majoria de les biblioteques s’hi veu abocada a treballar, bo i obviant altres actors secundaris (i moltes vegades igual de vàlids i viables) i afavorint així —segurament de forma indirecta i sense males intencions— que al nostre sector s’hi instal·li, o de fet ja s’hi hagi instal·lat, un monopoli encobert.
Així, penso, que el fedivers pot representar una autèntica oportunitat per a les biblioteques —i que haurien de ser, aquí també, l’avantguarda que sempre han estat—, per a tornar a posar en valor un ecosistema ric, obert i lliure de programes i serveis d’informació, de codi obert, i que a més són serveis impulsats des de la ciutadania, de forma horitzontal i totalment descentralitzada. I també per a que es matisi la presència a xarxes socials privatives i centralitzades. Penso que caldria tenir també presents els valors ètics en el moment de triar quin tipus de xarxes usem per a comunicar i difondre un servei públic. Cal, finalment, que també les biblioteques estiguin també al costat de totes les persones que impulsen el fedivers i que hi dediquen temps i recursos, fent d’altaveu i en els casos que fos possible, oferint i compartint recursos físics, o fins i tot impulsant nodes i serveis web temàtics i especialitzats en l’àmbit BiD. Les possibilitats, penso, son immenses. Ben mirat, l’estructura en xarxa, federativa i distribuïda del fedivers encaixa molt bé amb l’estructura organitzativa de les biblioteques, que a diferents nivells treballen en xarxa, i que malgrat tenir nodes centrals, gaudeixen d’un gran alt d’autonomia i llibertat de centre.
