A mig matí han caigut totes les eines tecnològiques de #GSuite. A la feina les usem, principalment el correu, així que hem estat una bona estona sense poder rebre ni enviar correus. Tenim, però, moltes altres tasques per a fer, així que no ha estat especialment greu. Repassava les xarxes socials, i hi havia comentaris per a tots els gustos, molts d’ells amb un sentit de l’humor força àcid i càustic. Potser millor prendre-s’ho així. També els digitals se n’han fet ressó: si l’eina tecnològica que usa mig món cau durant una hora, doncs cal fer-ne una notícia. Sembla obvi, oi? Que la nostra vida tecnològica depengui d’un monopoli ja si de cas ho deixem per a un altre dia (no sabem quin), i el dia que toqui analitzem la dependència vital en què hem caigut i en la que sembla que ens hi sentim còmodes, o que ens importi ben poc. No hi pensem fins que passen aquestes coses. Repassava l’hemeroteca, i a l’agost d’aquest any també van caure #GMail i altres serveis de #Google. Penso que ens cal urgentment bastir alternatives digitals als monopolis que tenen els regnes de les nostres vides digitals personals i professionals, sovint amb el vist-i-plau de les administracions. Reconec que el caramel és molt dolç, molt llaminer, però ens cal, també, que la nostra sobirania digital no depengui de grans empreses multinacionals amb aires monopolístics. Ens cal federar, diversificar, empetitir i intercomunicar i dialogar entre serveis. Avui dia és possible. Això si, aquest camí porta més feina i és més feixuc. I a vegades et sents sol. Els #GAFAM ens ho donen tot ben mastegadet; i és el que usa tothom. El ramat imposa. Les inèrcies són grans i sovint costa trencar-les. Però es pot fer. I cal fer-ho.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
