The Librarian’s Guide to Citizen Science: Understanding, planning, and sustaining ongoing engagement in citizen science at your library.* (2019). Editors: Darlene Cavalier, Caroline Nickerson, Robin Salthouse, Dan Stanton. School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University. 43 pàgines. Disponible a: https://s3-us-west-2.amazonaws.com/orrery-media/misc/CitSci_Librarians_Guide_02_22_r1.pdf [Consulta: 22/10/2020]
Fa uns mesos, en aquesta mateixa publicació, ja vaig publicar una ressenya de l’informe Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa en què exposava que “La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades”. Aquesta idea de fons es repeteix en aquest nou informe, aquesta vegada editat als Estats Units d’Amèrica per la School for the Future of Innovation in Society, de la Arizona State University, i que és a més la impulsora des del 2014 del portal SciStarter, on es poden trobar multitud de projectes de ciència oberta i ciutadana que les biblioteques poden incorporar als seus plans d’actuació. I malgrat ser un informe sobre la realitat i les experiències en ciència ciutadana a les biblioteques dels Estats Units, penso que és clarament extrapolable a la nostra realitat bibliotecària.
Aquest informe comença amb una ràpida presentació sobre com usar aquesta guia. A continuació trobem els 6 apartats en què es divideix. En el primer apartat es fa una introducció sobre què és la ciència ciutadana, que es defineix com most reliable system of gaining new knowledge and citizen science is the public involvement in inquiry and discovery of new scientific knowledge (p. 7). D’altra banda, i fruit d’una visió molt anglosaxona sobre la importància i l’enfortiment de les comunitats locals, l’informe posa l’èmfasi en les persones i en la col·laboració extensa entre elles, entre milions d’elles fins i tot, com a centre nuclear del desenvolupament de la ciència ciutadana. Al mateix temps, s’apunten quatre característiques bàsiques: tothom hi pot participar; s’utilitza un mateix procediment científic; les dades obtingudes poden ajudar en el desenvolupament de recerca en aquell camp i al mateix temps serveixen en la presa de decisions; i finalment, les dades obtingudes són de domini públic i tothom hi pot accedir i fer-ne ús. En aquest primer apartat també podem trobar diferents experiències ja posades en pràctica a algunes biblioteques dels Estats Units com ara:
- Els Citizen Science Kits de la Arizona State University Library juntament amb SciStarter, i que serveixen per a saber quines biblioteques de l’àrea de Phoenix disposen d’equipament i materials per a portar a terme projectes de ciència ciutadana, i en quines temàtiques estan especialitzades;
- Els Neighborhood Science Kits que impulsa la Los Angeles Public Library juntament amb el Globe Learning and Observations to Benefit the Environment (GLOBE), sobre aspectes mediambientals a la ciutat, i que ja és present a 13 de les 73 biblioteques de la ciutat;
- Els Community Science Kits que impulsen conjuntament el The Natural History Museum, Los Angeles County i la Los Angeles County Library per tal d’explorar la natura que hi ha al voltant de la ciutat, i que estan adreçats tant als pares i mares com als seus fills i les seves filles;
- Els North Carolina’s Candid Critters, projecte portat de forma conjunta entre la North Carolina State University Library i més de 50 biblioteques de la North Carolina Public Libraries, i que dóna accés a càmeres que monitoritzen la vida i els moviments de la fauna salvatge de tot l’estat;
- I per acabar, el Citizen Science Day Expo, que lidera la San Diego Public Library i que acull aquesta trobada anual que serveix d’aparador per a tots els projectes de ciència ciutadana creats pels propis habitants de la ciutat, i que serveix per a crear sinèrgies i col·laboracions mútues entre ells.
El segon apartat fa referència a com usar el portal SciStarter, que recopil·la més de 3.000 projectes de ciència obert arreu dels Estats Units, que com hem dit més amunt, el crea el 2014 la School for the Future of Innovation in Society](https://sfis.asu.edu/), de la Arizona State University, i que a més des del 2018 rep el suport també de la National Science Foundation. Així, s’explica de manera breu però al mateix temps força detallada, totes les funcionalitats del portal, quina informació s’hi pot trobar, com està estructura i organitzada, i com fer cerques a la base de dades.
El tercer apartat tracta sobre com portar i introduir la ciència ciutadana a les respectives biblioteques, aspecte en el qual molts professionals es poden trobar perduts, i sense saber ben bé per on començar. L’informe dóna, en aquest sentit, quatre punts bàsics que poden servir com a punt de partida: col·laborar intensament amb els propis usuaris, tot creant escenaris d’oportunitats per a què puguin desenvolupar els seus coneixements i les seves inquietuds; trobar el projecte adequat i adient per a la teva biblioteca i l’entorn social, cultural i mediambiental on trobi, tot buscant en portals com SciStarter o d’altres similars; establir vincles amb científics i experts que formin part de la comunitat més propera a la que dóna servei la biblioteca, i que poden esdevir líders i impulsors de projectes de ciència ciutadana; i finalment, trobar aliats externs, socis, mecenes, que puguin col·laborar en aquests projectes, i dels quals tots i tothom en pugui sortir beneficiat d’alguna manera. I evidentment, com a últim pas cal definir i avaluar acuradament quin èxit hem aconseguit.
Els apartats quart i cinquè, fan referència al Citizen Science Day, que va tenir lloc al passat 13 d’abril de 2019. Es tracta d’una iniciativa anual impulsada per SciStarter.org amb la col·laboració de la Citizen Science Association i que busca promoure i celebrar la ciència ciutadana a tot el món. El quart apart, doncs, explica de forma detallada, pas a pas, com allotjar a la teva biblioteca un esdeveniment del Citizen Science Day, tot allò necessari i totes les passes que cal seguir. Per la seva banda, el cinquè apartat exposa tot d’accions que es poden fer durant la resta de l’any, més enllà d’un únic dia, per tal de fer que la ciència ciutadana sigui present en la vida quotidiana de les persones.
El sisè apartat dóna una sèrie de recursos d’informació per a bibliotecaris i bibliotecàries que estiguin interessats en introduir projectes de ciència ciutadana a les seves respectives biblioteques. Malgrat que tots aquests recursos són de l’àmbit nordamericà, poden també servir com a punt de partida per a biblioteques catalanes i/o espanyoles. Podem trobar una relació de webinars, pàgines web, articles, llibres i llibres per a infants sobre ciència ciutadana.
Finalment, a la última part de la guia està formada per materials pràctics que les biblioteques poden usar en els seus projectes d’implementació de programes de ciència oberta i ciutadana entre els seus usuaris. En primer lloc trobem una taula d’implementació d’accions determinades, i amb la qual poder validar i controlar tot allò necessari: recursos humans i econòmics, espais necessaris, àmbit de treball, títol de l’acció, assistents, públic objectiu, participants, etc. També trobem tres models de correus electrònics per a enviar a universitats, a festivals i altres actes relacionats amb la ciència, i finalment a una organització de lluita contra l’alzheimer (però que es pot adaptar a qualsevol altre tipus d’organització o entitat). En aquests materials hi podem trobar també un exemple en forma de guia per a la implementació d’un Megathon.
Estem davant, doncs, d’un nou informe eminentment pràctic, i que fa palesa la importància del binomi biblioteques (públiques)-ciència ciutadana, entès com a pal de paller per estendre els coneixements i l’interès per la ciència a totes les capes possibles de la ciutadania. Per a les biblioteques, els beneficis d’impulsar la ciència ciutadana són diversos, i entre d’altres: es reforça la missió d’allò públic que figura en l’ADN més profund de qualsevol biblioteca, es democratitza l’accés a la informació i s’incrementa el coneixement, es creen experiències participatives d’aprenentatge, i s’enforteixen i es dóna suport a les comunitats més properes. I és que com a motors socials, culturals, de coneixement i comunitaris que són (o haurien de ser) les biblioteques, aquestes esdevenen l’escenari ideal per a coordinar, impulsar i liderar aquesta mena de projectes i accions; i alhora esdevenir un agent, un lloc precís, reconegut i valorat on poder aplicar, de forma palpable, les teories de les intel·ligències distribuïdes.
***
Ressenya publicada també a Blok de Bid el dia 4 de novembre de 2020
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
