A #Tortosa, al bell mig del riu #Ebre, tenim una anomalia en tota regla que es diu Monument commemoratiu de la Batalla de l’Ebre. Anomalia perquè després de 42 anys de democràcia moderna i avançada i equiparable a altres estats europeus (i tal), continuem tenint al bell mig d’una ciutat moderna i avançada i equiparable a altres ciutats europees (i tal) un bonic monument feixista de 26 metres d’alçada en ple espai públic. Encara deuen durar les celebracions dels 25 años de Paz, i jo sense assabentar-me’n. Recordem que va ser el 1966 quan un dictador, si, un dictador feixista, va venir a Tortosa a commemorar la seva victòria i la seva pau i a recordar-nos quin manava… i de fet, qui continua manant encara. I el blanqueig que s’ha intentat fer durant tots aquests anys, amb la retirada de certs elements o la convocatòria de consultes populars per a justificar-ne la seua conservació, és fer trampes al solitari. Hi ha un deure moral. I hi ha també una necessitat moral de no ser una anomalia europea, i deixar de ser una ciutat que exposa i permet símbols feixistes a l’espai públic. I és que subscric al 100% les paraules de Toni Gallardo a La Marfanta quan diu que El que no pot la toia és continuar més temps a la seva ubicació. I ja no per honorar un règim dictatorial, que també, sinó perquè l’exhibició a l’engròs (ni les dimensions ni la ubicació són casuals) és part important de l’escarni que representa.. Ara, per enèsima vegada, sonen campanes de que finalment es retirarà aquest diguem-ne monument. Permeteu-me dir que no m’ho creuré fins que vegi el riu ben net i polit. Cal, doncs, treure aquest aguilot de l’Ebre el més aviat possible.
I una volta s’hagi tret el monument de l’espai públic, què en fem? Doncs sóc de l’opinió que treure i eliminar no ha de voler dir obligatòriament oblidar. No, no ens podem permetre el luxe d’oblidar què va significar aquest monument, i sobretot, en quin context es va erigir i quin va ser el seu origen… precisament per a conèixer més i millor la nostra història, i intentar (en la mesura de les nostres possibilitats) que no es torni a repetir. I per això és imprescindible el coneixement. I fixeu-vos que no parlo de reinterpretar res. Parlo de conèixer. Perquè al feixisme no se’l reinterpreta. El feixisme no admet cap matís ni cap tonalitat de gris. Així doncs, el trauria d’on és ara, per a què no brutegi més, però el museïtzaria i potser l’inclouria dins dels Espais de la Batalla de l’Ebre que gestiona el COMEBE. Si, d’acord, la ciutat no va ser cap escenari principal de la Batalla, però si que va patir greus bombardeigs durant la mateixa. A més, ja hi ha espais singulars com el refugi antiaeri número 4. Es podria també incloure aquest monument (desmuntat o només la part superior) en algun espai del Museu de Tortosa, i museïtzar-lo i explicar-lo amb rigor històric. I explicar què va significar per a la ciutat la Batalla, la destrucció que va patir, i com durant 9 anys de dictadura, més uns altres 42 de democràcia l’hem tingut palplantat enmig de l’Ebre i de la ciutat, sense que ningú s’atrevís amb la valentia i el coratge necessaris a encarar-se i afrontar obertament el nostre passat, com un pervers recordatori de qui va guanyar i qui va perdre. I sense cap més altra explicació que la d’honorar la victòria d’un dictador. Cal, doncs, corregir urgentment, el més aviat possible, aquesta feridora anomalia.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
