Els espais bibliotecaris són, avui dia i per mèrits propis, un dels principals espais comunitaris (sinó el principal) de les societats contemporànies. Ho són tant des del punt de vista de l’acceptació social i de l’opinió pública que han aconseguit, com també per l’impuls que s’ha de donat des de l’àmbit estrictament professional per tal de desenvolupar aquesta vessant; una vessant que supera els límits tradicionals de la biblioteconomia i que permet situar-la en una òptica molt més àmplia. Aquesta socialització, aquesta democratització basada en la igualtat d’accés als recursos d’informació i de coneixement ha permès, sens dubte, incorporar nous perfils d’usuaris… i també noves formes d’usar, d’entendre i d’interactuar amb la biblioteca.
Aquestes noves formes d’ús han situat la biblioteca en el centre de la innovació social i ciutadana, tot convertint-la en un potent agent de canvi i transformació: la biblioteca és actualment una potent locomotora, un espai d’inclusió i d’experimentació participativa; són un altaveu immillorable per al debat dinàmic d’idees i d’accions. I que aquesta nova visió de les biblioteques (i fins i tot m’atreveixo a dir que ja podríem fins i tot parlar de missió) ha afegit a les mateixes una nova variable: la gestió del soroll. En línies generals, a les biblioteques hi ha més soroll que fa 10, 15 o 20 anys enrere. També hi ha més usuaris, és clar. Però en aquest article no em refereixo al soroll des de la seva vessant negativa, d’excés o de desordre inintel·ligible i sense sentit; no és aquesta mena de soroll. A les biblioteques s’hi gestiona un soroll social i extremadament ben articulat. És l’espai molts cops de sortida a la comunitat de persones, entitats i associacions; l’espai de representació i d’interrelació de tots aquests agents, i el seu espai de supervivència. Sens dubte és un valor d’una importància cabdal per a les biblioteques, i la majoria d’espais i equipaments del nostre país està gestionant aquest soroll social de forma excel·lent, posant les biblioteques al centre i a l’avantguarda de les seves respectives comunitats.
No obstant això, em preocupa un altre element que va en paral·lel a aquest soroll, i que crec que en bona mesura s’estigui perdent. Es tracta justament del contrari del soroll, és a dir, de la gestió del silenci. I més concretament, dels espais del silenci. I no parlo en absolut de tornar a l’antiga concepció de les biblioteques com a temple dictatorial del silenci; és quelcom que ni des de l’àmbit professional es pretén ni tampoc es busca des de l’àmbit de l’opinió pública i de la gestió dels equipaments públics. Tornar a ser temples del silenci seria la mort inevitable de les biblioteques. No. Parlo, però, d’entendre i incorporar a les biblioteques espais de silenci individual i col·lectiu, de reflexió i de treball intel·lectual. Les biblioteques han de ser també elements de fre al ritme accelerat de les societats contemporànies. Han de poder oferir també espais de meditació, espais de treball intel·lectual i científic de primer ordre, espais on aturar-se en silenci i espais on es permeti desconnectar momentàniament d’una societat sovint massa accelerada. Una desconnexió que ajudi a veure-la i a veure’ns a tots plegats des d’una altra perspectiva (potser des de fora) i que ens faciliti ser molt més crítics amb nosaltres mateixos. Si, els necessaris espais del silenci de les biblioteques com a element nuclear i crític de reflexió intel·lectual serena i pausada. I aquest silenci, evidentment, també té un fort component social.
El soroll i el silenci de què parlat en aquest article no són en absolut elements contraposats ni contradictoris. Són, per contra, valors paral·lels i complementaris; valors que la biblioteca ha de vetllar pel seu establiment, pel seu respecte i per la seva potenciació i per la seva millora. Són elements que es necessiten mútuament. És impossible que hi hagi un soroll social potent i transformador sense un treball previ en un entorn de silenci. Les biblioteques han de ser, doncs, la garantia de què la ciutadania pugui gaudir i accedir lliurement a aquests dos valors.
