L’any 1995 s’inaugurà la Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar, a la comarca del Montsià. Porta el nom del seu escriptor més important, autor de Jardins ignorats (1965), i és la biblioteca més meridional del país.
L’existència, però, d’una biblioteca en el poble es remuntà a finals dels anys 20 del segle XX, entre 1928 i 1929, quan existia la biblioteca de l’Escola Dominical. Durant aquells mateixos anys, a la revista local Terra Nostra hi hagué una encesa polèmica sobre la necessitat de dotar la població d’una biblioteca pública (potser aprofitant l’empenta de la Mancomunitat?). En aquesta polèmica hi participà l’intel·lectual Josep de Salgar Espejota. Deia la revista: «Era necessari un fogar de cultura, un casal on venerar el llibre, una biblioteca on es fes a les lletres el merescut homenatge i aquell era el moment de demanar-ho. Calia aprofitar que el Govern havia pres la iniciativa de crear trenta biblioteques annexes a les escoles graduades, i trametre 25.000 volums de llibres a les existents. Calia abandonar les polítiques despreciables i les xafarderies de poble i dedicar-se a donar suport a la espurna encesa per Espejota, el qual en el seu article «Un oblit…? No» menciona el següent: “S’ha de tenir en compte que la segona religió que ha de salvar a la humanitat és, sens dubte, la compenetració dels homes baix les mateixes idees difuses per mitjà del llibre.”»
L’augment de població d’Alcanar, amb uns 10.500 habitants, i la importància territorial de la biblioteca, una de les més actives de les Terres de l’Ebre, va provocar que el 7 de novembre de 2009 s’inaugurés la reforma i l’ampliació, que va arribar fins als 903m2. Els arquitectes responsables van ser Joan Comí i Bruno i Inés Sanz Rodríguez. En destaca el gran vestíbul posterior de la planta baixa, un gran espai a doble alçada, situat al costat d’un gran finestral que dóna al pati interior de la biblioteca. S’ha habilitat per a la lectura informal, i hi destaquen sis grans llums circulars, penjats, de colors blanc i marró.També cal prestar especial atenció a la senyalització interior, obra de l’empresa Voler Volar Comunicació, encapçalada per Adela Beltrán. És en la comunicació interior on hi ha els dos principals elements representatius de la identitat de la biblioteca, forta i contundent: el logotip, que està format per dues fulles de taronger, una fruita fonamental i imprescindible per entendre Alcanar. A més, té una estructura positiva, en forma de victòria (V) i de cor, que simbolitza l’estima i la descoberta de coneixement. I l’alfabet iber, que connecta la biblioteca amb el passat més remot de la població, amb els seus primers pobladors, els ibers, tan representatius a la cultura canareva. A partir de les seves lletres es crea la mascota de la biblioteca. Un gran mural de color vermell, situat a la segona planta. La mascota de la biblioteca, com dèiem, és la suma de diferents lletres de l’alfabet iber, més una cua de taronger. La trobem a dos llocs: a la gran pissarra que hi ha a la zona infantil i a la part alta del lavabo infantil.
