Ha passat més d’un segle, i les façanes de les biblioteques públiques han experimentat un canvi radical i absolut; ha estat potser una de les parts de l’edifici de la biblioteca que més canvis a patit. De les primeres façanes pràcticament cegues i amb ben poques finestres, s’ha passat a una façana totalment oberta i transparent, ben visible des de l’exterior. Si bé en aquesta transformació hi ha tingut un paper principal l’avenç de diferents mètodes constructius, hi ha jugat també un paper fonamental la democratització i l’accés universal (com a mínim sobre el paper) a la informació i al coneixement per amplis sectors socials que abans els era del tot inaccessible. La transformació de la façana de la biblioteca és l’exemple més paradigmàtic d’aquest accés universal al coneixement; processos d’obertura i universalització que han anat en paral·lel. A mesura que, la façana de la biblioteca s’anava obrint, també ho feia l’accés a la cultura, la lectura, la informació i el coneixement. La façana com a metàfora ben visible de la transformació de l’edifici, però també com a transformació social i ciutadana.
Com dèiem, les biblioteques de principis del segle XX tenien un aspecte semblant a un temple; biblioteques aïllades i recloses en si mateixes, donant l’esquena al seu voltant, i que actuaven com a conservadores i protectores de llibres. I la façana n’era la representació més visible i real: grossos murs, petites finestres… Res hi convidava a entrar. La façana era absolutament impermeable, i amb una acció simbòlica aïlladora. Era clarament visible i present, i esdevenia una barrera, un mur, una frontera que calia traspassar.
L’evolució dels mètodes constructius, i en paral·lel, també, de l’accés universal al coneixement, ha incidit de forma decisiva i crítica en la forma i els materials de la façana de la biblioteca. S’han abandonat els materials pesats i contundents, per adoptar de forma entusiasta nous materials que proporcionen a la façana de la biblioteca una nova funció i una nova simbologia. La façana adopta, poc a poc, un aspecte més permeable, més porós. Deixa de ser un pesat mur per esdevenir quelcom més lleuger, més obert i fins i tot més transitable. La façana de la biblioteca és ara el nexe d’unió, el punt d’intersecció entre l’accés a l’edifici i el seu voltant. En aquest trànsit hi ha un tingut un paper principal l’utilització del vidre, material que ha donat un nou aire a la façana de la biblioteca. El vidre ha permès mostrar a l’exterior què s’hi esdevenia a l’interior de la biblioteca. Ha ensenyat les seves sales, els seus usuaris i tot allò que hi tenia lloc. El vidre a la façana ha exposat la biblioteca als ciutadans, i els ciutadans a la biblioteca. El vidre, a més de ser un facilitador funcional, ha estat també un facilitador i un amplificador visual, ja que ha permès també que hi hagués una continuïtat visual exterior-interior, i amb reciprocitat. Malgrat crear límits, el vidre és un element molt més amable, més proper; és capaç de crear fins i tot no-façanes: tot i funcionar com a un tancament, permet una relació sensorial i sensitiva amb l’entorn. El vidre, tot i això, continua delimitant l’edifici de la biblioteca. El fa més accessible i més integrador, però continua essent un petit punt d’unió amb un exterior.
El següent pas, potser, sigui la desaparició de la façana de la biblioteca. Dels gruixuts murs, s’ha passat al vidre; i del vidre es passarà a… Quan això passi, la biblioteca es mimetitzarà amb la ciutat, i s’hi integrarà de la millor forma possible: de forma transparent per al ciutadà. Potser aquesta passa sigui la última necessària per al definitiu desenvolupament de les smart cities? Crec que caminem cap a la desaparició dels límits de l’edifici de la biblioteca, i la façana és el principal límit, la principal frontera física, de la biblioteca. Caldrà trobar les eines i els mecanismes per a fer-ho. Potser la disgregació de la biblioteca en petites unitats mimetitzades en l’entorn urbà sigui un camí. Però caldrà trobar també els mecanismes adients per a fer els edificis de les biblioteques (que encara continuaran essent imprescindibles), també puguin perdre aquestes fronteres.
