L’Hospitalet de l’Infant és la porta d’entrada al sud de Catalunya; passat el Coll de Balaguer ja comencen les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una zona dominada per la presència de les muntanyes de Tivissa i de Vandellòs, la silueta de les quals domina tot el paisatge.
Unes carenes, blanques en aquest cas, que formen un dels signes més identificatius del Centre Cultural Infant Pere, on hi trobem un Teatre Auditori, una Sala d’Exposicions i la Biblioteca Infant Pere. Tot el conjunt, inaugurat el 2011, és una obra de l’equip d’arquitectes 253 Arquitectes, encapçalat per Joan Jorba i Marc Carrasco. La superfície total dels tres equipaments és de 2.428m2, dels quals 942m2 corresponen a la Biblioteca. Aquesta s’ubica per complet a la planta baixa, facilitant-ne així l’accés, i està envoltada d’una façana de vidre, amb diferents funcions: que es capti la màxima llum possible, que hi hagi un diàleg visual entre l’interior i l’exterior i que la gran plaça exterior que serveix d’entrada a tot l’equipament s’allargui i s’estengui fins a l’interior de la Biblioteca. L’altre signe distintiu de tot el conjunt és el gran cos sòlid, contundent i cec -una gran muntanya blanca-, que acull el Teatre Auditori. Ambdós espais es contraposen, posant de manifest les diferents funcions i necessitats de cada un d’ells. Però al mateix temps conversen en harmonia, tot creant un conjunt compacte i ben travat.
Val a dir, ja per acabar, que la biblioteca es troba molt a prop del Poblat Hifrensa, de 1967. Obra d’Antonio Bonet Castellana, el Poblat es va dissenyar per acollir els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, juntament amb les seves famílies. Es tracta d’un excel·lent conjunt urbanístic, arquitectònic i de planificació del territori, i és un dels escassos exemples que hi ha a Catalunya del Moviment Modern.
