La crisi de la cultura avança inexorable, i s’emporta per davant tots els actors, que s’han de redefinir o transformar-se si no es volen veure anihilats i amb sentència de defunció. La música, les arts escèniques… i ara el llibre i les llibreries són les que estan en crisi. Barcelona s’està quedant sense un teixit cultural de proximitat de primera magnitud, amb el tancament d’una bona colla de llibreries, amb la Catalònia al capdavant. I malgrat el nostre estat de confort i certa seguretat… les biblioteques serem les properes a patir una nova onada de la crisi, amb severitat i contundència.
Doncs bé, un cop plantejada la situació, llegeixo fa uns dies al El País que Barcelona es planteja un projecte per a obrir llibreries dins la seva xarxa de biblioteques. La idea principal és que ho facin de la mateixa forma que ja ho fan des de cafeteries o bars. Tindrem Bibliories, o seran llibreteques? I més enllà dels conflictes competencials i gremials de cada sector, se’m plantegen dubtes sobre l’encaix d’usos i funcions diferents en un mateix espai.
L’objectiu final de les llibreries és vendre, ras i curt. És vendre llibres, i com a tals, són espais comercials pensats per captar l’atenció dels consumidors. Pot un espai comercial del llibre viure sota el mateix sostre que una biblioteca? Les biblioteques són espais clarament socials, comunitaris i lúdics, on a banda de les activitats tradicionals de les biblioteques (préstec, consultes, etc.), s’hi desenvolupen tota una sèrie d’activitats alternatives, com ara reunions, tallers, exposicions, teatre, xerrades… i on les persones troben un tercer espai còmode i confortable on poder-se connectar a internet, i que els serveix d’espai de relació social. I en tot aquest context ben poques vegades s’estableixen relacions comercials entre la biblioteca i les persones que la visiten.
I és que el llibre com a tal fa temps que ha deixat de ser el centre de gravetat de les biblioteques, que han sabut reinventar-se i oferir a les persones quelcom més que prestatges plens de llibres, fet que ha esdevingut clau per l’èxit de les biblioteques. En les llibreries, per contra, el llibre sí que continua sent el punt central de tot el negoci, i en bona mesura no han sabut trobar un nou camí, una nova redefinició per atreure les persones. I la crisi econòmica actual no hi ajuda gaire. I aquest, penso, és un punt de conflicte entre llibreries i biblioteques. El model d’ús dels respectius espais és clarament diferent, i entren en conflicte.
Caldrà, però, veure com evoluciona aquesta proposta i quin és el punt d’equilibri que es troba. Les biblioteques i les llibreries, al cap i a la fi, són cosines germanes condemnades a entendre’s.
