Hem passat per un període on a massa gent se’ls ha fet entendre que, si tenen un problema, el Govern ha de fer-hi front. Traslladen els seus problemes a la societat. I no existeix tal cosa com la societat. Hi ha homes i dones individuals, hi ha famílies. Cap govern pot fer res si no és a través de la gent, i la gent primer s’ha d’ocupar de si mateixa.
Margaret Thatcher, entrevista a Woman’s Own, 1987
La destrucció de la solidaritat de classe és el pas previ indispensable per a l'aparició de l'home-massa.
Mentre que les classes socials (com el proletariat o la burgesia) es basen en interessos comuns i en la solidaritat de grup, les masses es basen en l'atomització.
El col·lapse del sistema de classes
El totalitarisme no surt de classes fortes, sinó del seu col·lapse.
Interessos vs. Ressentiment: Una classe social (p. ex. el sindicat) lluita per objectius concrets. Quan la solidaritat de classe es trenca l'individu ja no se sent protegit pel grup.
El pas a la massa: Apareix una massa de gent que només té en comú ressentiment i frustració, que se senten traïdes pel sistema. La massa no té estructura ni lloc en la societat.
Lleialtat Total enlloc de solidaritat
La solidaritat de classe és limitada i racional: ets solidari amb els teus perquè compartiu una realitat. Si aquesta desapareix, el totalitarisme ofereix una cosa molt més extrema: la lleialtat incondicional.
Sense xarxa de seguretat: Sense la solidaritat dels companys de classe, l'individu queda sol davant l'Estat.
L'única pertinença: El moviment totalitari absorbeix l'individu aïllat i li diu: Ja no ets un obrer, ets part d'una raça superior o d'un destí històric. La lleialtat al líder substitueix el suport mutu entre iguals.
La destrucció del Nosaltres polític
La solidaritat de classe crea un espai de diàleg i acció. En canvi, el totalitarisme necessita destruir qualsevol grup que s'interposi entre l'individu i el líder.
Atac a les associacions: El feixisme destrueix sindicats, clubs i partits (estructures de solidaritat) per deixar l'home en un estat de desolació.
La pèrdua del sentit de realitat: Només sabem que el món és real perquè altres ho confirmen (el nostre grup de classe). Sense la solidaritat d'altres que viuen el mateix que tu, acabes creient més en la propaganda del règim que en la teva pròpia experiència de precarietat.
La paradoxa de l'home-massa
El resultat d'aquesta destrucció és un individu, paradoxalment, egoista i altruista alhora:
- No li importa la seva pròpia vida (se sent superflu i desposseït).
- Però està disposat a morir pel moviment (el moviment li dóna un lloc, tot i que fictici, al món).
Sense solidaritat de classe, no hi ha resistència possible, perquè el totalitarisme converteix la societat en un desert on cada gra de sorra està sol contra la tempesta.
