El totalitarisme no s'instal·la en el buit, sinó sobre una base de població que ha estat prèviament desposseïda de tot allò que la feia humana: la seva feina, la seva propietat i la seva pertinença a una comunitat.
Aquesta despossessió generalitzada de les condicions de vida i treball actua com un accelerador cap al feixisme a través de tres eixos:
De l'Home Fabricant a l'Home Superflu
Històricament, el treball dona a l'individu un lloc en l'esfera pública (reconeixement dels companys, el sindicat, l'ofici).
Atomització: La destrucció de les condicions de treball (atur massiu, precarització) trenca els llaços socials. L'individu ja no se sent part d'una classe social, esdevé un àtom aïllat en una massa.
Sentir-se prescindible: Quan el sistema econòmic et diu que no et necessita, sorgeix la consciència de ser superflu. Si l'ésser humà s'acostuma a la seva pròpia inutilitat acceptarà que l'Estat el tracti com a material descartable.
La destrucció de l'espai privat (El refugi)
Sense món propi: La propietat privada (no el capital, sinó la llar/l'espai vital) és un refugi per poder pensar i recuperar-nos.
Vulnerabilitat total: Quan es perden les condicions de vida (habitatge, estabilitat), la vida es torna totalment pública i transparent. No hi ha on refugiar-se de la propaganda o de la pressió social, com una fulla al vent que qualsevol ideologia totalitària pot arrossegar.
El pas de l'Aïllament a la Desolació (Loneliness)
La precarietat aboca al radicalisme.
Aïllament: Es pot estar aïllat políticament però mantenir la feina o la teva capacitat creativa.
Desolació: És la pèrdua del propi jo i del món. És la sensació de no pertànyer a res ni a ningú.
La trampa: Els desposseïts busquen un sentit. El feixisme els ofereix una identitat fictícia (raça, nació, moviment) per omplir el buit que ha deixat la destrucció de la seva vida.
La despossessió com a mètode de govern
El totalitarisme porta la despossessió a l'extrem final: els camps de concentració.
En el camp, la despossessió és absoluta: et treuen el nom, la roba, el cabell i la dignitat. És el laboratori on es prova què passa quan un ésser humà és desposseït de totes les condicions de vida fins a convertir-lo en un ésser que només reacciona, sense voluntat política.
