La financiarització (terme modern) és el motor que desplaça l'economia de la realitat física i la lliga al poder polític expansionista. La política es converteix en un negoci d'expansió, buidant els països d'institucions democràtiques i preparant el terreny per a líders que prometen ordre en un món que el diner ha tornat caòtic.
Exportació del "diner sobrant"
Finals del XIX, els capitalistes han acumulat tant de capital que no poden reinvertir-lo dins dels seus propis països. El diner esdevé sobrant: Els capitalistes busquen desesperadament nous llocs on créixer.
Aliança amb l'Estat: Els inversors demanen a l'Estat que utilitzi exèrcit i diplomàcia per protegir les seves inversions a les colònies.
Neix l'imperialisme: la política es posa al servei de la circulació del diner.
La política com a especulacióº
Pèrdua d'arrelament: El capital ja no està lligat a comunitats o fàbriques locals, sinó a fluxos abstractes.
Superfluïtat: Igual que el capital esdevé sobrant, les persones també comencen a ser vistes com a sobrants si no són útils per a aquest procés.
Es crea una massa de gent sense funció econòmica que acaba sent carn de canó per al feixisme.
L'Estat-Nació contra el capital financer
Arendt destaca una contradicció fatal:
- L'Estat-Nació es basa en fronteres i lleis estables (un lloc al món).
- El capital financer necessita moviment constant i l'eliminació de barreres (l'espai il·limitat).
Resultat: L'imperialisme acaba devorant l'Estat-Nació. Les institucions polítiques s'afebleixen i deixen de protegir els ciutadans, deixant-los a la intempèrie davant dels moviments totalitaris.
La destrucció del sentit de la propietat
Propietat: És un tros del món que et pertany i et dona un lloc (una casa, una terra). És protectora.
Riquesa (capital): És un flux d'acumulació que mai s'atura.
La financiarització substitueix la propietat (que arrela l'home) per la riquesa (que el desplaça). Quan ningú té propietat (un lloc segur), tothom esdevé vulnerable al terror perquè ningú té res que el protegeixi de l'Estat.
