Nota al lector
Aquesta novel·la s’escriu i neix cada dia d’estones lliures. Moments sobretot robats des del marge de la meva quotidianitat; asseguda dins del tren, sota el para-sol, estirada al llit… en aquell quart d’hora entre engegar una rentadora i recordar que l’has posada, perquè la ment ja ha marxat a un món paral·lel de nou mons.
Pensar, crear, imaginar i preferiblement oblidar la realitat. Evadir-me amb futurs distòpics; naus, robots, intel·ligències artificials més avançades, pensaments…no ho puc evitar.
La meva història no és científicament rigorosa. Si és això el que voleu, si us plau, demano que no em llegiu. Teniu a l’abast experts; sobre la teoria de Planck, física quàntica, informàtica, mecànica, astronomia… i un munt de llibres de ciència-ficció escrits per autors, que de debò, us agrairan, volen i mereixen que els llegiu pel seu esforç. Aquests sí que volen diners a canvi per tota la seva feina.
M’ho invento tot. Del tot. Però ho comparteixo amb vosaltres.
El secret?, no tinc pressió. Escric pel simple fet que no és el meu ofici.
Aquesta “nota al lector” és la prova. L’he escrita ara, aquí, entre els capítols 8 – 9. Creieu que un editor m’ho deixaria fer? Me la faria posar al principi!
Em diria que trenco totalment el ritme i que no té cap sentit. Rebria un munt de correus i alguna trucada segurament mentre estic a la platja.
Aquí, deixant-me el polze i fent equilibris amb la pantalla minúscula del meu apreciat (mè) de mòbil per continuar escrivint el següent capítol. Amb una direcció molt clara: vista cansada.
Això és el que em fa estúpidament exquisida, humana. El que em commou per dins. I ara mateix, és el que hi ha. Aquesta és la meva perfecció formal.
Gràcies per llegir-me.
Caelumtangi
*Pròximament 09 Capítol: L’enginy humà