Blog

Orgullosos de les nostres biblioteques

Enmig del panorama desolador que ens envolta, un ambient de regresió i involució social i cultural, val la pena llegir articles clarificadors, directes, sobre allò que és realment prioritari i indispensable. El bé comú. És el cas d’un article de Josep Maria Montaner publicat a El Pais, en què contraposa l’arquitectura d’aparador, vistosa i exuberant, i sobretot, caríssima i d’escassa utilitat.

Que una parte del volumen de un edificio público flote en el aire, sin apoyos, puede ser estéticamente atractivo, pero funcional y constructivamente es discutible y tiene su coste económico.

Un cost econòmic desproporcionat, i dissortadament, sovint sense un retorn social que hagi justificat aquesta inversió. No obstant això, per a Montaner hi ha una tipologia d’edifici públic del qual cal estar orgullosos: la biblioteca.

Cuando, en realidad, tenemos muchas obras para estar orgullosos de políticos y arquitectos: la red de 38 bibliotecas en Barcelona y más de 200 en la provincia, un auténtico éxito popular para fomentar la lectura y la cultura; los 40 interiores de manzana ajardinados y públicos, que fue rehaciendo el desaparecido Pro-Eixample; la política de centros cívicos y mercados municipales remodelados; los magníficos espacios públicos realizados por toda Cataluña; hasta llegar nuestra destacada tradición de pensamiento urbano. Una biblioteca cuesta unos cuatro millones de euros, similar a lo que cuesta construir de 40 a 60 viviendas en un edificio colectivo o rehabilitar entre 80 y 120. Calculen ahora cuántas viviendas, bibliotecas o equipamientos de proximidad se pueden hacer o rehabilitar con el dinero despilfarrado en los dos edificios citados. Por lo tanto, cuando nos manifestemos a favor de la arquitectura, dejemos claro cuál es la que defendemos y cuál la que criticamos; no vayamos a confundirnos y a confundir.

Segurament les biblioteques siguin l’edifici públic i social més rendible en termes de cost/inversió. Per només uns 4 milions d’euros, s’aconsegueix un retorn en termes d’ús enorme. Són edificis plens de vida i de persones, on es fan coses, es desenvolupen activitats i es fomenta (i en manté) la cultura i el coneixement. Són indispensables, i el seu èxit ciutadà n’és la principal prova. Per a qualsevol ajuntament tenir una biblioteca (o una xarxa de biblioteques), hauria de representar un motiu de prestigi i d’orgull. Vitalitzen i generen fluxes comunicatius nous que fan ciutat. Exactament el contrari a allò que generen els deserts barris de promocions immobiliàries sense compradors. No haurien fet falta tantíssims pisos nous, y segur que amb més biblioteques (i edificis públics de proximitat) les coses potser ens aniriem millor. Però clar, aquí ja entrariem en interessos econòmics; i aquí la biblioteca si que no interessa.

Avatar photo

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *