Ja fa anys que rondo per la xarxa. Pel cap baix, quan feia la Diplomatura a tombants de segle i de mil·leni. A casa de ma mare encara recordo els mòdems amb aquells sorollets per a connectar-se, i que deixaves a tothom sense línia de telèfon. He anat tenint diferents correus; he anat muntant diferents webs, diferents blogs, amb més o menys èxit (sovint amb més aviat gens, d’èxit, ho reconec)… però sempre he estat un inquiet digital, un cul d’en Jaumet a la xarxa que mai ha parat quiet, i que sempre ha experimentat tot el que ha pogut en un entorn d’absoluta llibertat de moviments i de creixements i de coneixements. Un espai, el virtual, on esdevenir independent. A les xarxes socials també vaig ser-hi ben aviat. Especialment a Twitter, on de seguida vaig trobar un espai de diàleg i de conversa. I on de seguida també es va crear una petita comunitat de pioners a casa nostra, del que en anglès es diu els early adopters, tant pel que fa a l’àmbit estrictament professional de les biblioteques, com a l’àmbit geogràfic de les Terres de l’Ebre. Per aquells any ja deuria fer un parell d’anys que havia aterrat a unes Terres que m’han acabat donant dues filles i una dona. A Twitter, que segons la Viquipèdia, va néixer un 15 de juliol de 2006, vaig fer la meua primera piulada un 20 de setembre de 2007, a les 19.45h, amb el meu antic usuari @bauen. Fa 13 anys. Ha plogut molt i hem viscut molt més. Gràcies a Archive.org puc recuperar una captura de pantalla.
Eren aquells temps d’efervescència, d’explosió, d’investigació i d’experimentació. Teníem, o com a mínim jo tenia aquesta sensació, que erem uns pioners a l’Ebre. Una avantguarda que va obrir camí. Hi havia ben poca cosa feta, i restava molt a fer i molt per a crèixer. I ho vam aconseguir: recordo amb enyorança i amb orgull aquells anys, on per exemple amb la Carme, en Jaume i en Gustau vam muntar dues edicions de l’EbreBloc, i on vam poder portar persones que amb el temps s’han convertit amb referents significatius a internet. Si, aquells anys van venir a Tortosa. I recordo també el grup dels Atictes, a Amposta, amb les seues jornades àTIC, on també vam aconseguir portar grans noms d’internet. Si, aquells anys van venir a Amposta, també. Persones, que al cap d’uns anys van deixar constància d’aquella explosió de blogs i de xarxes i d’internet que hi va haver a l’Ebre, i que va fructificar amb el que llavors se li va dir l’Ebresfera.
Amb el temps, però, la sensació de ser un pioner en quelcom de nou i que ningú més ha explorat, s’acaba. I és natural que així sigui. Però sempre hi ha un cuquet a la panxa que t’empeny a continuar explorant noves eines i nous horitzons. I mai sense cap afany de competició. No, no vaig per aquí. Senzillament, per sentir el plaer íntim, la satisfacció profunda, de trobar eines i móns que són una novetat absoluta. Només espero que aquesta curiositat eterna que sento per investigar i explorar no se m’acabi mai, ni que tampoc se’m perverteixi mai, i que mantingui en la mesura del possible una curiositat infantil, sense prejudicis ni apriorismes, per allò nou que em pugui anar trobant en la vida. Sempre intentaré ser un pioner…