Els pocs i soferts i fidels lectors que espero tenir ja sabran que sóc un ferm defensor de la Viquipèdia. De fet, hi edito sovint contingut, bé en forma d’articles nous, o bé afegint referències i millorant el contingut d’articles ja existents. Crec que la Viquipèdia és una de les poques eines d’internet que resten fora de l’abast de les #BigTech, de les #GAFAM, i es manté netament en mans de la ciutadania, del poble. La Viquipèdia és un supervivent d’aquella internet proletària i revolucionària que un dia havíem somniat, i que ens hem deixat pel camí bo i abraçant un cofoïsme tecnològic absolutament preocupant. I en faig bandera i divisa del meu activisme digital.
Aquests dies, a més, estic d’enhorabona, i és que ma filla Anna s’acaba d’estrenar, amb només 10 anys, com a editora a la Viquipèdia, tot redactant el seu primer article: una traducció al català de l’entrada sobre la Jessica Watson, una dona australiana que circumnavegà la Terra en solitària quan tenia 16, i que ja hi era en anglès. Evidentment l’article l’ha redactat sota la meua supervisió, tot afegint-hi les referències i el contingut necessari per a que l’article fos vàlid i acceptable (plantilles, infotaules, connexió amb al Wikidata, categories, etc.). I l’Anna té ganes de seguir escrivint… Sembla, doncs, que la dèria i la mania d’escriure té molts números d’una certa continuïtat familiar. I estic content i satisfet. A més, a l’Anna també li vaig fent tastets de les filosofies implícites que hi ha amagades en la Viquipèdia, el fort empoderament tecnològic que suposa participar-hi, i els avantatges d’incentivar el coneixement compartit i distribuit.
Però també ja fa temps que penso que la Viquipèdia és una eina fenomenal i immillorable per a potenciar els aprenentatges en escriptura entre la canalla. I és que en el seu futur professional i com a persones els serà del tot imprescindible saber com han d’estructurar correctament un text, com redactar-lo i quins continguts mínims hauria de tenir per a que tingui una mínima coherència i sentit. I especialment aprenen també a citar les fonts d’on extreuen allò que han escrit, per a que tinguin clar que cal dir, sempre, on han trobat allò que han redactat. Citar és la base, el fonament, de tot coneixement. Penso fermament, a més, que la Viquipèdia s’hauria d’incorporar en els processos d’aprenentatges formals i curriculars en escriptura en les escoles, per exemple com a projecte interdisciplinar i cooperatiu de final de curs. I no només cooperatiu dins de la mateixa aula, sinó també, i especialment, com a coneixement compartit i estès a nivell mundial. Pot arribar a ser un incentiu excepcional per a la canalla, sempre amb el guiatge corresponent, veure com allò que han escrit i treballat en el seu projecte té un impacte, una visibilitat i un reconeixement immediat i d’aquest magnitud. I que allò que han escrit i treballat forma part també d’un coneixement social, compartit i distribuit, no propietari, en millora constant i permanent, i que és alhora de tothom i de ningú. I que ells en formen part responsable.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
