Ja fa unes quantes setmanes que en Jordi Farrando va enviar-me un exemplar del llibre La U urbana: el llibre blanc dels carrers de Barcelona. N’hi vaig demanar un per a fer-ne una ressenya al blog, i molt amablement hi va accedir. Al cap de pocs dies ja el tenia a casa. Des d’aquí li vull donar les gràcies… i aquí està la “ressenya”, especial i molt personal que tenia pendent.
Mentre llegia els articles d’opinió d’experts i de reflexió sobre la U urbana que hi ha al començament del llibre, no podia deixar de pensar en quina és la posició de la biblioteca dins d’aquesta U urbana; una U no plantejada com es fa en el llibre, en què s’hi estudien els elements urbans que hi podem trobar i el seu disseny… sinó una U entesa aquí com a l’element més simple, la base més senzilla de l’entorn urbà, allò més pròxim a la teva ciutat, la seva partícula més petita. Com es posiciona i s’insereix la biblioteca dins d’aquesta U? Com hi interactua i hi dialoga? Quines funcions té? I quins objectius? Quina missió té la biblioteca en el seu entorn urbà?
Des d’un punt de vista arquitectònic i funcional, hi ha diverses solucions que fan que la trama urbana, i tot allò que hi té lloc, penetri dins les biblioteques, tot generant una corrent continuada i sense cap element que actuï d’obstacle. Elements facilitadors i vehiculadors en podriem anomenar tres: carrers interiors, units a la xarxa de carrers de ciutat, com un carrer més, peatonal i transitable; porxos i voladissos, que fan que els edificis estenguin la seva pell fins més enllà dels seus límits, tot abraçant el carrer i creant zones intermitges a l’aire lliure; i finalment, façanes de vidre per tot el perímetre de la planta baixa, acció que genera una continuïtat visual exterior-interior, i que despulla la intimitat de l’activitat interior i l’assumeix com una funció i un ús ja propis del carrer.
Però més enllà de l’aspecte arquitectònic i purament constructiu (fonamental però no decisiu), hi ha una vessant molt més important: la de la biblioteca com a territori públic, territori social i ciutadà de primer ordre, territori comunitari, en una comunitat i al servei de la comunitat. És aquí on cal fer-se les preguntes més importants; i és aquí, també, on cal tenir les coses més clares… però alhora és on es plantegen, és cert, més dubtes i interrogants. Incerteses i contradiccions pròpies de societats amb relacions complexes. I la biblioteca i el seu entorn urbà estableixen un seguit de relacions complexes. Perquè tant la biblioteca com la U urbana són països públics i oberts.
I és en aquesta relació entre dos territoris públics que la biblioteca adquireix una de les seves principals funcions, i el que serà cada cop més un ús amb més importància: la d’esdevenir el tercer espai. Un tercer espai que neix en la intersecció de l’espai públic urbà (carrers, places, parcs, etc.), i l’espai privat que formen les cases i els blocs de pisos. És un espai de transició, intermig, de pas, però al mateix temps és absolutament necessari i imprescindible, i a més amb dues funcions principals: actuar com a zona “amable” entre la vida privada i pública de tots nosaltres, tot fent que el camí entre ambdues realitats sigui menys traumàtic; i en segon lloc, ser l’element que cohesioni i lligui aquesta U, i per extensió, tota la ciutat i la seva societat. Un tercer espai suficientment flexible com per a ser, al mateix temps, menjador públic i plaça privada; un espai adaptable, transmutable i àgil, que sigui capaç d’acollir uns usos privats que cada cop són més públics, exposats i compartits; i al mateix temps, uns usos públics que sovint requereixen d’espais de cocció, assossec, reflexió i coneixement. A més a més, i ja per acabar, en el tercer espai hi prendrà cada cop més importància el disseny interior, despullades com aniran quedant les biblioteques del seu nucli central de negoci. Caldrà concebre, doncs, noves zones, i el disseny hi tindrà molt a dir. La creació de noves zones público-privades de transició serà un dels nous nuclis centrals de les biblioteques del futur.
