
Els dies 21 i 22 de novembre he assistit a la 12a jornada de Lectura Fàcil (LF) a València i ha sigut molt interessant. He après moltes coses que vull endreçar per no oblidar-me’n i poder començar a aplicar més sovint la Lectura Fàcil a la meva aula d’acollida. Potser així també contagiaré els meus companys!
Què és la lectura fàcil?
En primer lloc, aclarim-ho: què és la Lectura Fàcil? És un tipus d’adaptació dels textos que té per objectiu fer més accessible la lectura a totes aquelles persones que tenen dificultats per llegir. Un 30% de la nostra població mostra aquests problemes. Les raons són diverses: persones amb dislèxia, nouvingudes, amb TEA, TDA o persones que s’han alfabetitzat quan ja eren adultes, són alguns dels exemples.
Cal avançar cap a una societat inclusiva eliminant totes les barreres que separen alguns sectors de la població de la normalitat. Poc a poc, hem après a reconèixer tant les barreres físiques que impedien la mobilitat com les barreres sensorials que allunyen de la centralitat cultural a les persones amb diversitat funcional. Però què passa amb les barreres cognitives que impedeixen a moltes persones un accés normal a la informació, la cultura i el coneixement? A més a més, la conseqüència d’aquesta barrera és que fa que una part de la població sigui dependent de les institucions o d’altres persones.
Els exemples més clars ens els donen els textos administratius. De vegades, fer tràmits amb les institucions és una tasca realment complicada. Per què? Perquè ens arriba una informació vital que va carregada de vocabulari tècnic que no dominem, amb una sintaxi innecessàriament recargolada i, en molts casos, amb poca intenció real de comunicar-se. Si a moltes persones amb estudis ens resulta difícil fer tràmits a causa d’aquest tipus d’escriptura, com deu ser trobar-se amb aquests textos quan tens dificultats reals? La lectura fàcil és una de les eines essencials per trencar aquesta barrera i, ben entesa, pot ser una eina poderosa per avançar cap a l’èxit educatiu a les aules.
Superar possibles reticències
Al meu parer, és molt important entendre que la Lectura Fàcil, en molts casos, s’ha d’entendre com un procés. És a dir, no substituirem una obra literària per una adaptació. La LF ha de ser una eina que el professorat utilitzi per apropar qualsevol text complex a l’alumnat amb dificultats. En altres paraules, la idea és utilitzar la LF només amb l’alumnat amb problemes de lectura amb l’objectiu de fer-los avançar progressivament a una lectura normalitzada sense adaptacions.
En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha diversos nivells d’adaptació d’un text. Cada escrit resultant es pot concebre per fer front a les dificultats específiques de l’alumnat. En el cas de l’aula d’acollida, si vull treballar Mar i cel d’Àngel Guimerà, utilitzaré adaptacions diferents per l’alumnat del nivell A1 i l’A2. Quan vaig adonar-me d’això vaig pensar que era una feina ingent, però llavors les companyes em van donar una idea poderosíssima per la inclusió. Es pot utilitzar la Intel·ligència Artificial per demanar-li que adapti els textos al nivell que necessitis a l’aula.
Les normes d’adaptació a lectura fàcil
Les normes d’adaptació a lectura fàcil les podeu trobar fàcilment a Internet. Si feu una cerca bàsica trobareu tesines, guies de bones pràctiques, resums… Les normes es classifiquen en adaptacions ortotipogràfiques, de contingut, de lèxic i de sintaxi i també podeu trobar imatges per entendre quina fila fa un text adaptat a lectura fàcil. En trobareu en català i en castellà, tot i que tot plegat va néixer a Suècia, on la lectura fàcil forma part del sistema estatal.
Reflexions crítiques
Una de les coses que he après a la Jornada Lectura Fàcil de València és el valor de poder fer aquestes adaptacions jo mateixa utilitzant una Intel·ligència Artificial. Tot i així, resulta indignant que el professorat no rebi a dia d’avui formacions per conèixer aquesta eina que ens facilitaria tant la tasca docent.
També em sembla increïble que no es dediqui una part del pressupost d’educació a crear una eina digital que adaptés els textos educatius automàticament. Seria genial que existís un filtre segons el nivell de dificultat i el tipus d’alumnat a qui s’adreça el material. Fent clic el programa et generaria el document adaptat. Això sí que seria apostar per la inclusió de la diversitat a l’escola pública. El problema és que hi ha molts interessos econòmics darrere les editorials dels llibres de text.
A partir d’ara continuaré formant-me de manera autodidacta per trobar la manera més àgil d’aplicar aquesta adaptació a l’aula. Espero tenir el temps suficient per compartir els meus aprenentatges i per reclamar eines digitals d’adaptació automàtica i formació específica per al professorat.


