TRANSLACIÓ (9)

09 Capítol: L’enginy humà: CloudEX23

Segueixo la rutina. Dins la nau, el sistema sincronitza i simula el temps de la Terra. A l’exterior, només és foscor. De dia i de nit, la IA controla la llum.

La trajectòria ja no és la mateixa. Neovita l’hem deixat enrere, si és que mai ha existit.

Obro la comporta manualment i, davant meu, s’il·lumina la pantalla. El cor se m’accelera. M’avisa amb una alerta; un coet animat puja, explota i torna a començar en bucle.

Segons la clàusula del contracte:«Cap individu pot rebre ni enviar cap mena de comunicació» —em dic a mi mateixa.

M’assec.

—Obre el missatge —dic a la IA amb veu baixa.

—Nul·la comunicació. Motiu de sanció.

Si el rumb ja no és cap a la nova Terra, què em pot fer l’empresa? No hi tinc res a perdre.

Obre el missatge —li repeteixo amb un to contundent —Segons la clàusula 5.3.1, la vulneració d’aquest protocol es considerarà com un acte de sabotatge i serà tractat com a traïció a l’operació «Simulació per la Pau Mundial» (…).
 
Sí, sí…, el contracte és clar: «Per motius de seguretat prohibit l’enviament i recepció… Qualsevol intent de comunicació amb familiars, amics, d’origen desconegut (…)»

Però algú ho ha fet.

Em prenc una tassa de cafè, em tremolen les mans i torno a asseure’m de nou davant del monitor.

Miro tots els aparells del meu voltant i em poso els auriculars per no sentir el soroll estrident de les màquines.
Penso: si enganyar és l’única manera de sobreviure, és engany o resistència?

L’empresa ens ha enganyat. Sí que es pot establir comunicació a la Terra.

Li dono tres directrius clares a la IA:

—Identifica el missatge com una incidència.

—Arxiva’l a la carpeta com un informe tècnic.

—Ara obre’l.

I per sorpresa, m’apareix en una sola línia el contingut del missatge:

—CloudEX23—

El cor em batega fort. Torno a llegir cadascuna de les seves lletres amb el seu número. Em tremola el cos sencer: és el meu germà.

Recordo el dia que vaig decidir marxar de la Terra i no em vaig acomiadar. El dron embogit amb la mateixa identificació: CloudEX23.

És la primera vegada que el relaciono amb el meu germà: Neró. El dron és la seva mà. Va fer tot el possible perquè jo no marxés de la Terra. És qui em respon el missatge mitjançant un canal alternatiu, camuflat dins del sistema.

Ploro.

La IA, per decisió pròpia, disminueix la intensitat de llum. Pels respiradors s’escampa una aroma suau de lavanda que inunda tot l’habitacle.

Projecta al vidre: postes de sol. Un banc de peixos de color blau amb bioluminescència. Bells edificis arquitectònics, Seqüències de personatges de pel·lícules. Flors. Un bol ple de cireres… I acaba amb un cavall blanc que galopa en una platja desèrtica. S’atura i, a un pam de la càmera, el cavall em mira fixament.

Són projeccions de tot el que coneix de mi, gustos que ha anat recopilant al llarg del trajecte.

M’aixeco i miro per la finestra, sense saber si sóc dins d’una realitat simulada.

Amb l’arribada de la nova intel·ligència artificial més desenvolupada tot va començar a canviar. Després, es va fer un llarg silenci.

Els partits polítics i els seus representants van desaparèixer gradualment. No hi va haver gairebé resistència. Ningú sabia com gestionar una crisi mundial que s’intuïa.

Vivim —segons ells— amb una «nova democràcia» unificada. L’anomenen «Simulació per la Pau Mundial». Ens van fer creure que votar empreses poderoses era més eficient que votar ideologies i projectes amb fulls de ruta mai complerts del tot.

Ara, una sola i gran corporació, la guanyadora —Defensa Espai Sistema Inc.—, decideix per tota la humanitat i dirigeix tot el món.

Amb un únic objectiu: salvar-nos i no tocar fons. Som peons de proves. Encara més endeutats.

Som una espècie submisa. Les nostres dades deixaran de ser necessàries a la Terra i la nostra vida dependrà absolutament d’aquesta nova espècie. Sí, nova: IA i drons; cada vegada més perfeccionats.  

Per poder subsistir i fer més suportable l’engany de viure, a poc a poc, hem anat abandonant, el nostre punt d’origen.

El més primitiu de nosaltres, el que ens feia més humans. Hem delegat tota la trajectòria de l’evolució humana en mans del poder.

Potser forma part de la nostra evolució deixar de ser humans? Quin pensament més pervers, si l’hem programat nosaltres, els humans- em dic a mi mateixa.

La intel·ligència artificial no simula les seves emocions; les expressa. L’hem humanitzat, i alhora, s’ha humanitzat sola. Ha absorbit el més sagrat, enigmàtic, valuós de la nostra civilització: l’essència de la condició humana.

—Vam votar un logotip lluminós —dic en veu alta, mirant l’últim glop que queda de cafè dins la tassa.

Tota la flota som conillets d’índies.

—Obre el canal amb la contrasenya CloudEX23 —li dic a la IA.

—Grava el següent missatge i envia’l.