04 Capítol: La Corporació
El meu company de feina aixeca les celles i amb el front ben arrugat, em diu amb veu baixa:
—És un dels millors enginyers de sistemes, amb un cable i un cargol et fa una VPN i alhora una cafetera. Conec el seu cosí, em va dir això d’ell—
Miro de reüll l’enginyer quan em passa pel meu costat de la taula. Camina lent i amb la mirada a l’infinit. No sé qui és i penso que tampoc hem coincidit. Tenim tota una flota aquí, tant d’enginyers com de drons.
Molts ni els conec, només pugen a la nostra planta perquè som els que tenim en proves la màquina expenedora d’IA GC i GN (Gestió Contractual i Nominal) on pots consultar més informar-te de la teva situació laboral; resolucions d’altes i baixes, variacions de la Seguretat Social, registre de contractes, sol·licitació i modificació de la teva retenció a la nòmina, dies de vacances, ACOMIADAMENTS… i sobretot no ens oblidem de les baixes mèdiques! aquí l’estadística puja com l’escuma, estan ben cardats els enginyers, vaja…, com tothom!.
Fem un descans i tots amb la tassa de cafè regal d’empresa —de cada any— amb el logotip Defensa Espai Sistema Inc. que s’il·lumina de color blau. Es deuen pensar que amb això n’hi ha prou i que ens portarà a un futur més just i millor.
A fora la terrasseta anem desfilant un per un. És molt petita. La filera de testos amb plantes col·locats per tota la barana, són desproporcionats.
—Aquestes plantes estan més vives que tot el nostre departament —diu el meu company mentre ens assenyala un ficus artificial.
Es fa silenci. Tots remenem el cafè neguitosos. Ningú riu.
Sí, l’han acomiadat. Dos drons amablement l’acompanyen a la sortida. Sempre es fa així, és protocol d’empresa. Quan surten per la porta, un dels drons despistat dóna voltes a si mateix just sota la nostra terrasseta.
Deixem de remenar cafès, tapem amb les mans el logo lluminós i es talla l’aire entre les fulles dels ficus.
Ell es posa la mà a la butxaca, treu un tornavís, agafa el dron, obre una placa, remena alguna cosa de dins i diu mirant amunt cap on som nosaltres:
—Tranquils només estava buscant la sortida al núvol. Ja la té—
Els dos drons ara sí, segueixen l’enginyer fins al cotxe. Entra dins i se’ls mira fixament com si s’acomiadés.
Semblem criatures, tots amuntegats fent al tafaner. L’ambient serà tens. Molt tens i millor avui passar desapercebut.
Anem a fer veure que treballem, que nosaltres no tenim pas tornavisos màgics!.
