Al mig de la carretera estès, un conill de la Terra agonitza sobre l’asfalt roent.
Oh!, com gira el Sol.
01 Capítol: Confident
—Mar. Sortida del sol. Brisa. Catamarà. Propulsió a vela. En el buc esquerre, vull una cistella amb un conill blanc i tres ous de color; verd, rosa i groc. Un penya-segat amb una casa avantguardista. Posa-hi so natural. Més suau la brisa—.
Com a rutina de cada dia, corro per tot el passadís per continuar en forma física. Toco el vidre, mitja volta i començo a córrer fins a arribar a l’altre vidre. Em passo de frenada, m’hi estampo amb els braços oberts i em dono uns cops secs considerables als genolls, just per damunt del reflex del catamarà. M’arrauleixo de dolor. Amb l’impacte, unes gotes de sang llisquen pel vidre i em passo els dits pel front.
—Elimina tot el paisatge del mar—.
Observo a través del finestral la Terra, on dibuixo amb el dit índex —tacat de sang— a cada costat unes orelles llargues de conill.
Sóc dins d’aquesta carcassa el·líptica de vidre i a l’exterior m’envolta un jardí de deixalles orbitals, planetes i supernoves més centenars de carcasses flotants com casa meva.
02 Capítol: Presa
* En aquest capítol existeix una agressió física cap a un animal. La distinció de l’autora i el narrador principal és essencial per una lectura més saludable.
—«Per degustar la carn d’un conill no ha de ser ni jove ni vell. L’hi dones un cop sec amb un bastó al cap i no degota sang»—recordo aquestes paraules com si fos avui.
El conill salvatge tremola malferit. S’apropa un dron i l’escaneja. Desplega un tirabuixó que l’hi perfora el cap. Sento un tret. Amagat, algú dispara el dron a una certa distància.
Sento un segon tret.
Dron i conill cauen desplomats a terra.
El tirador ara corre i s’atura en sec al costat del dron. Treu un ganivet de la butxaca dels pantalons i escapça del cap del conill, un petit trosset per treure-li el tirabuixó. S’emporta tan sols el dron.
A finals de novembre, a prop de casa i passat el rierol, just on s’acaba el Camp de les Tres Delícies i comença el bosc, els vaig mentir a tots.
Conill mort en mà i a l’altra, el pal com a arma, em varen felicitar per haver-lo caçat.
El conill encara és calent i el poso damunt de la taula de marbre de la cuina. Amb una xeringa el perforo i l’hi succiono la sang fins que seguidament amb una incisió trec la pell amb l’ajuda d’una mitja, tot seguit el tallo a quarts. A la pota no l’hi veig cap marca.
El calendari, enganxat a la paret, amb el logotip de l’empresa Defensa Espai Sistema Inc. i a sota escrit «Simulació governamental per la pau mundial», em recorda la seva estació de control terrestre. Un exèrcit de drons surten i entren d’aquesta base i no paren de repetir-nos les seves heroïcitats en tots els nostres dispositius.
El dron que algú ha disparat i robat, complia la seva única funció de brigada de neteja. Gairebé ni se’n veuen d’animals lliures, tot, absolutament tot a la Terra, inclús nosaltres, està controlat per ells.
