Unes premisses:
- La construcció d’habitatge públic en massa és una solució raonable a la crisi de l’habitatge, però és una solució a llarg termini, anys vista, i la crisi és ara.
- La regulació dels preus sense la penalització sobre l’habitatge buit (un futur possible) provocarà, crec, la fugida del mercat dels pisos, o bé l’aparició d’un mercat negre.
- Un subsidi al llogater (un altre escenari possible) farà pujar els preus del lloguer i els diners aniran a parar a les mans dels propietaris.
- Qualsevol altre intent de regulació plantejat des de l’àmbit local o català serà tombat pel “gobierno más progresista de la historia” o pel Tribunal Constitucional.
- No és previsible una baixada del preu del lloguer a curt termini.
El panorama que queda, doncs, és una guerra social per l’habitatge. I dic guerra per què la situació actual és insostenible, ens aboca a molts a una situació de pobresa; pobres amb una feina, el sou de la qual s’esgola en pagar el lloguer. De manera que, igual que fan els rendistes i els grans tenidors, cal actuar com una #mafia i protegir-nos entre nosaltres.
- Si ets de lloguer, agafat al pis amb dents i ungles i no el deixis de cap manera, acabi o no el contracte, és una eina de negociació.
- Busca el sindicat de llogateres local i participa en les assemblees.
- Si ets a una comunitat amb altres llogaters, organitzeu-vos.
- No accepteu les pujades de lloguer per raons de mercat, el que cal negociar és l’estat del pis.
- Mai marxeu del vostre pis sense una ordre judicial, i això pot trigar anys a arribar, mentre pagau el lloguer.
