Brisa de mar
a proa,
nusos i escuma d’Egeu,
roent com el sol de l’oceà.
Deixo enrere el portuari d’asfalt.
Cos d’Olimp emborratxat d’ambrosia
Oh, Posidó!
La teva llengua i la meva,
el teu regal d’ofrena
nuades com les xarxes de pesca.
Balanceig sense deriva,
per amarrar en el racó més llunyà,
preuat.
Cant de sirena s’agapo poli
–t’estimo molt–
et responc amb la mirada
d’aigua cristal·lina.
Em poses
una perla d’àncora a cada dit,
on de l’illa en vols fer llit.
Avui, i a la distància, conservo el teu jersei mariner.
L’estenc per un fil dalt del terrat quan només bufa vent de Llevant.
Com a bandera pirata oneja per damunt del veïnat.
Per somiar-nos tots (TOTS som amors platònics)
i embogir de joventut.
@nan gràcies!
@Caelumtangi@blog.mastodont.cat