dues voltes de clau i disset graons
La porta ben oberta el cartell: tanqueu la porta si us plau
inexistent a ulls de tots.Soc al carrer,
pas de semàfor amb llum verda
estic de sort
avui
just
ara mateix,
la nit dolça com un mar de nata
de la mànega dibuixen les lletres del meu nom
no és cap secret, les he vist; espelmes de colors.
La foscor m’insinua el seu delit, juga amb mi,
clar! i, em deixo.
Em mossega els llavis
és agradable
admirable.
El veí skater es creua amb mi,
mentre roda menja sushi,
gira cua i em segueix.
Em giro, somric,
faig tres passes de cranc i ens xoquem de mans.
Ens entenem,
sabem
allò
que no cal dir-nos,
ALLÒ que no està escrit enlloc.
Quan ets tocat pels cinc minuts
Warholarians, fama
És el meu triomf,
un escac i mat per mi,
un ollie, per tu.
Els sons de la ciutat
es fonen en aplaudiments
s’abaixa el teló del postureig – ho faig bé –
cap seient buit (menteixo)
només un, el meu, el real.
Edificis grisos
davant l’arc del pont,
llumetes enceses
les bufo una a una,
els mateixos anys d’avui.
Tanco els ulls amb un gest de reverència
on demano d’aquesta nit,
un desig.
