Vista la pel·lícula Oppenheimer, el creador de la bomba atòmica, realment va ser com Prometeu que va lliurar el foc als humans, però igual que ell, va ser castigat pel pecat del orgull i la supèrbia (l’ubris dels grecs) de creure que era ell el cridat a fer-ho. El seu càstig (la seva nèmesis) va ser veure com l’eina que havia produït, la fissió nuclear, era utilitzat per a fer el mal en lloc d’un bé a la humanitat.
Prometeu és una divinitat grega que va tornar als homes el foc que Zeus els hi havia tret, motiu per el que va ser castigat a romandre encadenat a una roca on cada matí un àguila li menjaria el fetge. El pecat de l’orgull i la supèrbia de creure que ell era el cridat a tornar als homes, els quals eren una creació seva, el foc va suposar el càstig ordit per Zeus.
Oppenheimer va pecar en creure que era ell la persona indicada per dirigir el Projecte Manhattan, ho desitjava, la seva supèrbia el fa llançar-se de cap a aconseguir, sense pensar-ho, quelcom que després no podrà controlar, quelcom que quedarà per a sobre de les seves capacitats de influir en el seu us futur. Com els hebreus, crea un Gólem que escaparà al seu control.
És molt difícil resistir-se als cants de sirena de l’orgull i la supèrbia que ens diuen que nosaltres SOM la persona destinada a passar a la història, ara mateix no em ve ningú al record que hagui sigut capaç de resistir-se, però el preu a pagar, el càstig, la nèmesis estarà a l’alçada de la nostra gesta.
Aquesta entrada pot compartir-se mitjançant una llicència creative commons CC BY-NC-SA 4.0
