Una de moltes i molt boniques tradicions del nostre folklore català contemporani és aquesta que consisteix en compartir amb tothom de forma generosa i sovint molt ostentosament tota mena d’interaccions sonores amb el mòbil. Aquest nou fet cultural té lloc a totes hores i a tota mena d’indrets, però un espai on és freqüent admirar i veure en acció aquest exemple modern de costumari nostrat és als vagons dels trens d’aquesta estructura d’estat fallit i en decadència que són els Rodalies i els Regionals catalans. I en què consisteix aquesta nova manifestació cultural? Doncs hi ha diferents variants, que passen per veure vídeos de TikTok, YouTube o Instagram compulsivament, o també per mantenir videotrucades amb qui sigui. Evidentment, tot plegat cal executar-ho sense auriculars, ja que és part fonamental de la litúrgia d’aquesta nova tradició cultural exterioritzar tots aquests sons, i especialment cal pujar sempre el volum de l’aparell al màxim, per tal de que la generositat s’escampi de forma curulla i arribi fins l’últim racó del vagó en qüestió. A més, tenim la gran sort que es tracta d’un exemple cultural transversal, ja que com tothom sap la societat catalana és acollidora i integradora amb tothom, i accepta com a propis els usos i costums de tothom, tant dels indígenes com dels nouvinguts, sense cap tipus de discriminació. Només faltaria.
Així que per a mantenir aquesta bonica costum catalana, i qui sap si algun dia veure-la fins i tot com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, proposo començar a emprendre accions que ajudin a preservar-la i a evitar que algun dia es perdi de forma irreparable i el nostre patrimoni cultural es vegi greument malmès. Així que agafo una idea d’un usuari de Mastodont.cat i proposo solemnement la implantació dels vagons del soroll. Vagons del soroll, degudament senyalitzats, on aquests addictes, on aquests ionquis de l’externalització sonora sense mesura puguin expandir-se i demostrar les seues habilitats. Així com a mínim deixarien de tocar els collons a les persones normals com vostè o com jo mateix, que senzillament volem gaudir d’un viatge tranquil, escoltant música i veient vídeos amb auriculars, i parlant a un volum suau i sense necessitat de compartir res amb ningú, o senzillament clapant. Principalment perquè sabem i assumim que les nostres vides i els nostres gustos no interessen a ningú més a natros. I perquè entenem que els vagons dels trens són també un espai de socialització, i que quan s’hi veuen determinades actituds formes d’actuar palesen cruament el nivell educatiu, cultural i de respecte d’una determinada societat. Amb aquests vagons del soroll, els qui executen aquesta nova manifestació cultural que ens hem donat entre tots i totes com a mínim quedarien ben aïllats, ben identificats, i no caldria anar-los cridant l’atenció per a demanar-los amb l’educació i el respecte que ells no tenen que si us plau, que baixin el volum i que es posin auriculars. Que molesten. Que molesten molt. Si en les línies d’Alta Velocitat ja hi ha els vagons del silenci, suposo que els proletaris que agafem el Regionals ens haurem de conformar amb aïllar aquests energúmens del soroll. Amb aquests ionquis de res serveix cridar-los l’atenció ni fer campanyes de conscienciació cívica. Cal simplement tancar-los en vagons especials.
