Després de l’èxit absolutament espetarrant que va tenir #Eufòria la temporada passada, i de l’encert de la #TeleTrès —cal ser justos quan l’encerten i aconsegueixen fer un producte de qualitat—, que va donar en el clau i va muntar un talent show amb gent jove que traspua i traspuava talent, i que va enganxar amb un públic jove i adolescent per als qual #LaTeva era des de ja feia massa temps més aviat #LaSeva, el passat dijous 23 de febrer va començar a rodar una nova edició d’aquest espectacle musical televisiu genuïnament català. I ho va fer amb el primer de dos programes previs, amb les últimes etapes del càsting final, en què a partir dels 25 últims finalistes (de les més de 2.300 persones que es van presentar als càsting) es van triar els 16 participants que finalment seran els que concursaran a la segona edició d’Eufòria. En aquesta nova edició m’he proposat fer articles setmanals, que aniré publicant en aquest modest blog —i també apareixeran a La Marfanta, gràcies a la complicitat del bon amic Gustau—, i que intentaran ser una crònica personal lúdico-festiva-sociològica d’aquesta troballa televisiva que palesa que als catalans ens agrada la mateixa merda que a tothom, i que en el fons no passa res.
Com dèiem, en el programa del dia 23 ens van ensenyar els 9 primers futurs concursants d’#Eufòria, dels 16 que en prendran part. Per ara cinc noies i quatre nois, d’entre 19 i 26 anys, que provenen de diferents parts de Catalunya, i que retraten l’absoluta diversitat de la jovenalla del nostre país. Són l’Alèxia, la Carla, en Domènec, l’Ethan, l’Hèctor, en Jan, la Jim, la Natàlia i la Sofia. Pel que fa talent, potser encara sigui massa aviat per emetre valoracions i judicis, però mentre veia el programa pel 3 a la Carta amb ma filla Anna, ja vam veure que era força desigual. Vam coincidir amb què l’Alèxia (una xica de Constantí, una actriu, cantant i ballarina de Port Aventura) i la Carla (de Terrassa, i que ja es va quedar a les portes de participar en la primera edició del programa) van destacar molt per sobre de la resta. Especialment la segona, amb una veu portentosa, potent i contundent, d’aquelles que t’enganxen a la primera estrofa, i que penso que pot ser una de les fermes candidates al triomf final. I personalment, en aquest primer grup de candidats posaria l’Ethan, un paio de Guissona amb aires de cantautor estatunidenc intimista i nòmada i amb una vocalització acurada; i la Jim, una xiqueta de Granollers, roquera, potser amb no tanta excel·lència vocal com l’Alèxia, la Carla o l’Ethan, però que podrà aportar caràcter i escenari, i que permetrà poder escoltar altres estils —que m’agraden més— i que en la primera edició del programa van sortir més aviat poc o gens. La resta dels seleccionats, sincerament, no eren res de l’altra món, molts d’ells força mediocres, i que segurament cauran eliminats en els primers programes. Això espero, pel bé de la qualitat musical que es fa en aquest petit país. Suposo que cal donar joc i que l’espectacle musical, i especialment televisiu, sigui complet i rodó.
El proper 2 de març podrem veure la segona i última part d’aquesta prèvia de dos programes, i sabrem els últims 7 concursants que prendran part en aquesta segona edició d’#Eufòria. Veurem qui entra i quin és el nivell de tothom. Mentrestant, ja vam veure dues novetats respecte els coaches del programa, amb la incorporació de Paula Malia i Clara Luna. Ja estan confirmats, i repeteixen, la bleda assoleiada de la Marta Torné, i l’absoluta descoberta com animal televisiu d’en Miki Nuñez, que va donar moltíssim joc i va dotar de frescor i espontaneïtat el programa; i que en massa ocasions el carisma i el món de Núñez es menjava en patates a la Torné. Només espero que en aquesta segona edició també es mantingui la més que notable presència de música en català. Aquests va ser, sens dubte, un dels majors encerts de la temporada passada. I juntament amb demostrar que tenim un enorme talent musical, cal que #Eufòria sigui també un altaveu de la música escrita i composada en català.
