Llegeixo un tut de la CUP on diuen que “no ens tindran ni captius ni desarmats” que incorpora un vídeo d’una intervenció d’Albert Boltran al “parlamento”… en castellà.
El grau d’incoherència entre el que es diu i el que es fa és tan gran que no puc creure que no en siguin conscients. Per tant, estem davant d’una tragicomèdia.
Si no es tractés d’una tragicomèdia, d’un espectacle de cara a la galeria, d’un acte de teatre per al consum dels ja convençuts, vas al “parlamento” i fas el discurs en català. I si, et trauran la paraula. I és que d’això es tracta, de forçar-los que, en un parlament, et retirin la paraula per parlar en el teu idioma. I així una vegada i una altra fins a forçar-los a aplicar el reglament del “parlamento” i si cal que t’expulsin i, el que seria encara millor, et retirin l’acta de diputat. Aleshores sí que demostraràs, als teus i a tot el món, que no et tenen captiu ni desarmat. La resta, com diu la cançó, és “puro teatro”.
Jo no m’imagino a la Rosa Parks asseguda als seients dels negres reclamant que pot asseure’s als seients dels blancs.
I això val per a tots als que van al “parlamento” a dir que són molt independentistes mentre es donen cops al pit i ploren que els maltracten, ells i elles, els d’unes sigles i les altres. No sou creïbles.
I parlo de tragicomèdia, però també podria parlar de menjadores, finançament, etc.
