Amb el pas dels anys m’he adonat que a les Terres de l’Ebre tenim uns quants temes estrella; assumptes que ens defineixen com a societat, que ens cohesionen com a poble, ja sigui amb suports incondicionals o bé amb un jec d’hòsties pel mig i esdevenint enemics irreconciliables. Tot cohesiona, uneix i ens enforteix. D’aquests assumptes transversals en tenim a cabassos: els paratges naturals i el turisme, la desindustrialització del territori, l’artefacto feixista que tenim palplantat enmig del riu, les batalletes de política ultramunicipal de cada un dels pobles de la vegueria… Remenin per l’hemeroteca dels mitjans de comunicació nostrats. I per descomptat, un dels temes que ens apassionen són les infraestructures, i especialment el tren. El tren, o la manca de trens. O la merda de trens que fa dècades que tenim. Diferents variables d’un mateix assumpte. És el hàmster ferroviari ebrenc, que roda i roda… Anem a pams.
El penúltim episodi d’aquesta roda ferroviària té a veure amb l’ínclit tren Avant I l’Efímer. Com tots vostès sabran, es va anunciar amb tota la pompa possible que l’1 de febrer de 2020 s’inaugurava un nou tren Avant que uniria Tortosa i Barcelona en tan sols 90 minuts; un tren que per a les ments pensants de Palau era “totalment insuficient”. El souflé va durar poc, i a principis del mes de març es van eliminar les freqüències del cap de setmana. Finalment, el 18 de març de 2020, coincidint amb l’inici del confinament, la Generalitat i Renfe es van acabar de petar l’Avant. El regnat de l’Avant I l’Efímer, que havia de portar a les Terres la Velocitat Alta i posar-nos en el mapa de la modernitat ferroviària, va durar escassament un mes i mig.
L’últim episodi, i que encara dura, és una segona part del penúltim. Ara toca xerrar i barruntar sobre com fer tornar l’Avant a les Terres. I hi estarem donant unes quantes voltes, segur, durant uns quants mesos i qui sap si també durant uns quants anys. Sembla que a can la Generalitat no s’hi esforcen massa, i l’Isidre Gavin va dir a finals de setembre del 2021 que l’Avant tornarà sempre que hi hagi una “demanda justificada”. Si, si, el mateix penques que el febrer del 2020 deia que l’Avant era totalment insuficient… La maleïda hemeroteca, que ens juga males passades, oi? Aquell mateix setembre la Plataforma Trens Dignes li va exigir el retorn de l’Avant… L’última escena d’aquest episodi la protagonitzen aquest mateix mes de febrer de 2022 la mateixa Plataforma i la Diàspora Ebrenca, que munten un manifest per a reclamar la recuperació de l’Avant.
Després d’aquesta petita repassada a l’hemeroteca (recomano sempre invertir una mica de temps en cercar informació), el lector intel·ligent —i sé que tots vostès ho són, i molt— haurà vist que entre primera notícia i la última han passat dos anys, sis onades de la pandèmia i uns quants confinaments perimetrals municipals i comarcals… Dos anys fer córrer el hàmster i de fer anar la roda, i malgrat tot sense massa èxit.
I què fer, doncs? A veure, malgrat que penso que cal i és indispensable disposar d’un tren de velocitat alta que connecti les Terres amb Tarragona (en menys d’una hora) i Barcelona (en menys de dues), crec també la manera amb que es va implantar l’Avant va ser totalment errònia i que estava condemnada al més rotund dels fracassos, independentment d’haver patit un confinament total que ho va trastocar tot. En primer lloc per l’horari amb que es va implantar, en competència directa amb els Regionals i, per exemple, amb un horari pràcticament similar al primer tren que surt de Tortosa a les 6 del matí. En segon lloc, i relacionat amb el primer motiu, pel preu dels bitllets i dels abonaments de l’Avant, molt més cars que els abonaments de Regionals i que estaven fora de l’abast de qualsevol treballador mitjà que hagués d’agafar de forma regular l’Avant. A més, eren tarifes que no podien incloure’s en les tarifes d’interès públic, ja que l’Avant passava per la línia d’alta velocitat, i pel que vaig investigar llavors, les línies d’alta velocitat tenen una consideració diferent a les línies convencionals. I finalment, l’Avant anava només fins l’estació de Sants, i si et volies moure per la ciutat et calia agafar més transport per arribar fins la feina, per exemple, fet que augmentava el temps de desplaçament, i l’equiparava pràcticament a les dues hores i quart que triga el primer tren del matí en arribar a Passeig de Gràcia, en ple centre de Barcelona. Per tant, tornar a reclamar l’Avant a partir del model que teníem seria un greu error. Caldria repensar-lo, i repensar-lo bé per a que pugui arribar a ser una eina de comunicació i relligament del territori que tots volem que sigui.
I mentrestant, què fem? Doncs per exemple es podrien augmentar els trens semidirectes entre Tortosa/L’Aldea i Tarragona/Barcelona, ja que actualment només n’hi ha un en cada sentit. Pujar a dos tres semidirectes per sentit milloraria els temps de trajecte en uns 15/20 minuts . I en paral·lel a aquests trens semidirectes, convindria suprimir algunes parades que encara es fan, i que tenen un ús residual, com per exemple Camarles i Campredó; si, cal afrontar de cara que hi ha estacions que convindria eliminar, mal ens pesi, per tal de millorar l’eficiència del sistema.
Per ara, un servidor de tots vostès continuarà rondant i voltant per aquests camins de ferro, aguantant retards i trens que porten fets milions de quilòmetres. Ens les prometíem tots molt felices amb la inauguració de la variant, i no ha sigut així. Continuen les mancances. I a voltes penso si la millor manera de reclamar millores és patir les mancances directament… Qui sap?
