Que l’ajuntament de Tortosa hagi creat un canal de Whatsapp per a difondre informació municipal i fomentar la participació ciutadana hauria pogut quedar en una simple anècdota, si no fos que el mateix dia es publicava també la notícia que Facebook, empresa matriu de Whatsapp, té a més de 1.000 treballadars amb contracte que llegeixen i revisen centenars de milers de missatges al dia; missatges que suposadament haurien de ser privats. “WhatsApp tiene más de 1.000 trabajadores contratados, que llenan pisos de edificios de oficinas en Austin, Texas, Dublín y Singapur. […] Emiten juicios sobre cualquier cosa que aparezca en su pantalla, reclamos de todo, desde fraude o spam hasta pornografía infantil y posibles conspiraciones terroristas, generalmente en menos de un minuto”. Ben bé sembla que les dues notícies s’entenen molt millor juntes, i dissortadament em porta a pensar que massa sovint les administracions públiques es preocupen més aviat poc de quina mena de serveis i canals d’informació usen, i en mans de quines empreses posen les dades privades i personals dels ciutadans que serveixen.
Perquè mirin, que una persona de forma privada i absolutament personal, en el seu lliure dret de triar i usar les eines tecnològiques i de comunicació que li vingui de gust o que cregui més convenient, acabi usant eines que se sap del cert que no són del tot segures, i que a més, aquesta empresa en qüestió llegirà i revisarà els teus missatges, doncs acaba sent una decisió totalment personal i intransferible. Cadascú que faci amb les seves dades el que cregui, pensi o el que sigui capaç de fer. I si l’argument del tot inconsistent del “pse, a mi no m’importa que m’espiïn, total, pel que m’han de llegir…” passa per davant de qualsevol consideració de privacitat i de llibertat en les teves comunicacions, és que en el fons les persones ens valorem i ens estimem molt poc. Ara bé, quan ja és una administració pública com un ajuntament —i segurament no serà l’únic que ho faci— la qui acaba usant aquests serveis privatius que espien i controlen (sembla que només es fa amb els missatges marcats com abusius, però malgrat això la revisió de contingut és una política habitual a Whatsapp, doncs es revisa material no encriptat, com les dades sobre el remitent i el seu compte), i a més els acaba usant amb dades privades dels seus ciutadans com és un número de telèfon mòbil, penso que aquí ja podriem entrar alguna mena de perillosa negligència. I és que penso que en qualsevol cas les administracions públiques han de tenir sempre un extra de responsabilitat, una especial cura i una atenció delicadíssima en la gestió de les dades personals de la ciutadania, i no usar a la babalà el primer canal de comunicació que trobin, segurament amb l’argument de que és el canal més estès i el que usa més gent. Doncs mirin, no.
Em sembla especialment greu que les administracions públiques fomentin i perpetuïn el que en diria el ramat tecnològic. I no només ajuntaments que implanten canals de Whatsapp; també centenars d’escoles públiques i concertades que disposen del GSuite de Google i que van implantar a corre cuita després de la pandèmia. Per no parlar de l’ús de Microsoft… Hi ha alternatives al món quasi dictatorial i de posició dominant de les GAFAM. Hi ha infinitat d’eines tecnològiques lliures, obertes i distribuïdes que fan exactament el mateix (i a voltes millor) que el que fan aquestes grans empreses privades tecnològiques. El que passa, és clar, que implantar i desenvolupar aquestes eines requereix uns esforços que sembla que massa sovint les administracions públiques no estiguin disposades a fer, i que per manca de voluntat política, per comoditat o directament per desídia és molt més fàcil i senzill posar en mans privades les dades de la ciutadania. Els ajuntaments i la resta d’administracions públiques haurien de donar exemple, i començar a sortir d’aquest cercle viciós a què ens ha portat aquest ramat tecnològic. Com deia és només qüestió de voluntat política, i d’invertir recursos. Si les persones des de la nostra vessant privada no acabem encara de fer aquesta passa, crec que ja va sent hora de que les administracions liderin aquest canvi, per a fer que la ciutadania comenci a recuperar una sobirania tecnològica i digital que no hauria d’haver perdut mai.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
