Durant les vacances escolars sovint els pares i mares ens hem de planificar els dies amb la canalla, per tal de que siguin el menys avorrits possible, i que mantinguin una certa rutina; sempre, és clar, enmig d’un ambient de més llibertat, que també ho necessiten. A casa ens preocupem de que aquestes activitats tinguin també un aire cultural, instructiu, i que mentre xalen i gaudeixen, es vagin impregnant de cultura, de dades, d’història, de coneixement. Així ho hem fet avui, i ho anirem fent aquests dies.
Avui hem visitat els Jardins del Príncep, uns jardins inaugurats l’any 1991, d’inspiració romàntica, i on es troben 24 grups escultòrics de l’escultor Santiago de Santiago. Són al barri de Remolins de #Tortosa, a tocar de la Suda; de fet, els jardins s’enfilen en successives terrasses fins al costat mateix de la muralla que tanca el recinte fortificat de la Suda. A més, des dels Jardins es pot visitar una part de la muralla nord de la ciutat, del segle XIV, i caminar pel camí de ronda: a mà dreta, fins a toca de les Avançades de Sant Joan i la Suda; i a mà esquerra, fins la torre del Célio. De fet, el recinte emmurallat de Tortosa és un dels més extensos de Catalunya… i malgrat que podria ser un actiu turístic i cultural de primeríssim nivell, es troba en línies generals força abandonat, i no se li han dedicat els esforços, la inversió i la dedicació que es mereixerien.
Els Jardins es troben a les antigues instal·lacions del Balneari d’en Porcar. L’origen del Balneari data del primer terç del segle XIX, gràcies a la iniciativa de Jaume Tió i Noé. No fou, però, fins el 1883, que rebé el decisiu impuls de Manuel Porcar i Tió, que n’amplià els edificis, trobà dos brolladors d’aigua més i es creà el jardí. El Balneari com a tal deixà de funcionar abans de la Guerra Civil. Aquest Balneari és sens dubte un magnífic reflex de la Tortosa benestant de finals del XIX i principis del XX, on hi trobem una petita burgesia que intentà deixar la seva petjada a la ciutat. Encara queden força exemples d’aquesta segona etapa daurada de la ciutat. Dissortadament, el balneari va desaparèixer per sempre més.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
