Durant tot aquest confinament inèdit que hem viscut a causa de la pandèmia de la Covid-19, hi ha una cosa que m’ha cridat poderosament l’atenció, i que penso que és una de les conseqüències positives de tot plegat. I és que penso que durant aquests mesos, els aprenentatges tecnològics de la canalla han estat brutals, enormes i intensos com mai ho haurien pogut ser. Com a mínim en el cas de l’Anna.
Perquè és clar, on més intensament ho he viscut ha estat amb l’Anna. El divendres 13 de març ja no va anar a escola. I aquest divendres ja acaba escola. Acadèmicament no tenim res a dir. Durant aquest tres mesos ha hagut de seguir les classes per internet, i durant el confinament dur, fins i tot ha hagut d’establir vincles socials mitjançant internet. Aquest últim trimestre ha après a usar #Skype i Google #Meet per a seguir les tutories setmanals d’escola i les classes també setmanals d’oboè. Ha après també a usar els #blogs (que sembla que mai moren), doncs ha estat l’eina que han usat a escola per acabar el trimestre i enviar les tasques diàries. Ha après a usar el correu electrònic (li hem creat una adreça que també gestionem els adults), a afegir contactes, a fer fotos de les tasques, a adjuntar-les i a enviar correus a les seues mestres. Ha après també a editar els PDF amb les fitxes d’escola. I també hem practicat amb el #Word, tot fent dictats i fent servir el corrector ortogràfic per a què s’adonés dels seus errors i aprengués a corregir-los. I per descomptat, crec que no cal dir res de l’ús de xarxes socials, o de plataformes de vídeo en línia, que diríem que ja ve de sèrie.
La reflexió que en faig és que en l’àmbit tecnològic, el confinament per a ella li ha suposat una oportunitat, una ocasió única que possiblement en una situació normal hauria acabat arribant de forma natural, però segurament sense una immersió tan brutal com aquesta. I important: ha estat una immersió acompanyada en tot moment per la seva mare i el seu pare. Aquests mesos la família hem estat el seu referent educatiu, allà d’on extreure tot el necessària per a seguir creixent i aprenent. I en tecnologia ha après, i molt. I li estem ensenyant que la tecnologia no és una finalitat en si mateixa, sinó que és una eina que ens serveix per a poder fer coses, i que en tot moment controlem els humans. Tot el que ha après li serveix i li servirà en un entorn social, humà i cultural on la tecnologia ja és omnipresent. Nosaltres la guiarem i l’aconsellarem fins que sigui necessari. No cal anar-hi pas en contra, sinó saber-la usar, saber pujar a l’onada. Introduïm-los el més aviat possible, no? Amb seny…
No sóc mestre, i desconec en bona mesura la realitat i el funcionament de les aules. Senzillament sóc un pare que ho intenta fer el millor possible, que gaudeix i que pateix amb la seua educació, que es sent orgullós del què s’ha aconseguit i que sent un profund neguit per allò que costa d’aconseguir. I aquest pare si que té una certesa: que segurament en una situació normal, tot això no ho hauria pogut aprendre en tant poc temps, i que l’escola (així, en genèric) no ofereix aquesta mena d’aprenentatges. N’ofereix d’altres, entesos; però aquests no.
No tinguem temor d’introduir la tecnologia a la nostra canalla. En saben més del que no ens pensem, i segur que saben usar-la molt millor del que ens pensem. Confiem en ells, no ens defraudaran. Només volen que siguem al seu costat.
I a partir d’ara, què?
De cara el curs vinent sembla que ja es comencen a desvetllar algunes de les incògnites amb què hem viscut les famílies aquest últim trimestre. Pel que sembla, es continuarà donant prioritat a les classes presencials i amb grups de fins a 20 alumnes fins a 4t de Primària. Sembla que no hi haurà ni rastre de les classes online, com a mínim a Primària. Pel que sé, a l’escola on portem l’Anna, a 6è ja tenen un #Moodle, plataforma que si que usen abastament a la #ESO. Dissortadament, diria que el sistema educatiu no estava preparat per aquest canvi disruptiu. I és una llàstima. Tornarem al model clàssic, i perdrem l’oportunitat de canviar per sempre més el nostre model educatiu. Tots els aprenentatges tecnològics d’aquest últim trimestre quedaran en un no res. No tindran continuïtat de cap mena; tampoc s’ha plantejat la possibilitat d’un model educatiu híbrid. I es perdrà l’oportunitat d’incorporar la tecnologia al procés educatiu en edats primerenques com a 2n de Primària, per exemple. Ampliar per exemple el #Moodle del centre on va l’Anna als alumnes de Cicle Inicial, hauria estat una bona iniciativa. Incorporar altres plataformes com #Google #Classroom es podria haver fet sense massa complicacions… Innovació, en dèiem.
D’aquest últim trimestre en trec una conclusió demolidora: la nostra canalla està plenament preparada per aprendre d’una nova manera. Diria, però, que el nostre sistema educatiu encara no està preparat (o disposat) per a fer aquest canvi tan radical, però alhora tan positiu.
Article publica també a La Marfanta el dia 21 de juny de 2020
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
