A les biblioteques treballem, en termes generals, raonablement bé. Crec, i segur que no m’equivoco molt, que el nostre col·lectiu professional té un alt nivell d’excel·lència en la seva feina, i que sempre l’intenta desenvolupar com a mínim al mateix nivell que les seves capacitats. O fins i tot per sobre. Les biblioteques rutllen, i rutllen molt bé. I ho fan quasi sempre gràcies a uns professionals excel·lents. No obstant això, com en tot àmbit (tant personal com laboral) sempre hi haurà aquella tasca, aquell projecte, aquella iniciativa, que no acaba de funcionar de la forma que havíem pensat que ho faria.
No cal patir. És normal. Molts cops, malgrat haver planificat, pensat i dissenyat un projecte fins l’últim detall, aquest no acaba d’arrancar, o no ho fa amb tot la força que havíem somniat. Tranquils; tranquiles. És la vida. La biblioteca no està isolada del món, forma part d’un sistema, d’un ecosistema, i a voltes aquest no és capaç d’incorporar amb facilitat determinats projectes. Cal temps. Moltes institucions no són precisament flexibles. Arribats a aquest punt, és fonamental no caure en el desànim o en la decepció; i cal que mirem sempre en perspectiva, i que entenguem que el bosc està ple d’arbres, i que en general, els bibliotecaris som els forestals d’un bosc frondós i que sempre està molt ben cuidat. És a dir, que aquest llibre que no acabem de trobar, o que no acabem de trobar-li el seu lloc exacte a un determinat prestatge, no sigui el culpable de fer-nos creure que la biblioteca no funciona. Perquè, senzillament, no és així.
I com hem d’actuar per a tornar a tenir aquest arbre ben frondós i viu? Quina és la recepta per a fer-lo crèixer? Doncs les respostes no són universals i depenen molt de l’ànima de cada biblioteca, però penso que si que hi ha certes actituds i accions transversals que ens ajudaran a què el nostre projecte tingui finalment èxit. Es podrien concentrar en les següents:
- Cal continuar creient en allò que fas. Al màxim. Sense fisures. L’actitud és bàsica, i allò en el que creguis serà allò que podràs comunicar i vendre molt millor. Creu-t’ho i els teus usuaris s’ho acabaran creient. Molt sovint el que fem a les biblioteques és una feixuga cursa de fons, una marató, i només tenir la ferma convicció d’on volem arribar i què volem aconseguir ens ajudarà a superar els entrebancs.
- Pica molta pedra. Sigues constant, persistent, tenaç. Ningú et donarà tot el món a canvi de no res. Ningú t’obrirà la seva porta sense que ni tan sols hagis trucat. Cal ser com les formiguetes, i anar fent de mica a mica. Això si, tingues el rebost ple i amb productes de qualitat; els fonaments de tot projecte sempre han de ser sòlids.
- Implica els teus aliats més propers. Segur que a la biblioteca hi ha un grup d’usuaris fidels, aquells que arriben de bon matí i no marxen fins que tanquem els llums. Aquest tipus d’usuaris són els primers que ajudaran a difondre el projecte i a lloar-ne els seus beneficis.
- Usa les xarxes socials de forma intensiva. Les xarxes socials són unes eines excel·lents per a poder comunicar el teu projecte i arribar a molta més gent. Cal que hi siguis present de forma (pro)activa, amb posts o piulades de forma regular i constant. Les xarxes socials són el teu millor aparador. Cuida’l.
- Aprofita el calendari. Inclou campanyes i accions aprofitant determinades dates del calendari. El Nadal pot ser un bon moment. O l’estiu. O el setembre amb l’inici del curs. O el gener amb l’inici d’un nou any. Caldrà però encaixar el teu projecte amb aquests moments de l’any. Aquí una campanya de màrqueting et podria ajudar.
I bé, què en penses d’aquest article? T’hi has trobat en aquestes situacions a la biblioteca on treballes? Com heu actuat? Us n’heu sortit? M’agradarà molt que comparteixis les teves reflexions als comentaris.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
