La circulació interior a les biblioteques és un d’aquells intangibles al que moltes vegades no se li presta l’atenció suficient en el disseny i en la planificació dels edificis de les biblioteques. Ens solem fixar en els materials, el mobiliari, les textures, l’ambient, la climatització… són elements materials en els quals és relativament fàcil intervenir per fer-los millors; hi ha prou catàleg d’opcions comercials per poder escollir de la millor manera possible.
No obstant això, en el disseny d’una biblioteca hi ha elements intangibles que cal tenir en compte: des de les sensacions sensorials que la biblioteca produeix, fins a com ens movem per ella. I és aquí on cal parlar de la circulació interior; un fet que pot marcar la diferència entre una biblioteca usable i una altra que no ho és.
Així, podem abordar la circulació interior de les biblioteques des de dues perspectives, encara que estretament relacionades entre elles.
En primer lloc, la circulació ha de ser un nexe més d’unió entre l’interior i l’exterior de la Biblioteca. La circulació interior ha de ser capaç de connectar amb l’exterior, i oferir els suficients punts d’unió per a què l’entrada i la sortida de persones sigui prou òptima, i perquè l’edifici en si mateix no constitueixi una autèntica pell infranquejable. La circulació interior ha d’oferir i plantejar els suficients punts de permeabilitat perquè l’edifici transpiri, i perquè aquest disposi de la porositat suficient perquè no sigui ni vist ni concebut com una barrera. En paral·lel a una cada vegada més evident desaparició de la façana de les biblioteques pel que fa als materials, també s’ha d’avançar cap a una difuminació entre el dos espais públics, cap a una no-percepció de sentir-se en un lloc o en un altre: a l’exterior que envolta l’edifici, format de places, carrers, voreres, etc… o en l’espai públic interior que es configura dins la mateixa biblioteca.
I en segon lloc, la circulació a l’interior pròpiament de la biblioteca, sense la seva interrelació amb l’exterior. La circulació ha d’establir, promocionar i facilitar el trànsit horitzontal, vertical i transversal entre les diferents zones de la Biblioteca. Amb una bona circulació interior, aquest trànsit és fluid, instantani i gairebé imperceptible entre les diferents àrees (fins i tot, naturalment, amb aquestes degudament separades). Cal poder passejar, passejar gairebé sense rumb i de forma el més informal possible per l’interior de la Biblioteca, però al mateix temps cal tenir sempre clar en tot moment on ens trobem. Existeix, a més, una altra característica de la circulació interior, i aquesta té a veure amb la distribució de tot el fons documental de la biblioteca, i en la forma en què volem que els nostres usuaris accedeixin a ell, mitjançant un accés més formal, estricte, però també (clar) amb les suficients gotes de flexibilitat i de modularitat. Hi ha diferents formes d’aproximació a aquest concepte, algunes innovadores, com ara l’Espiral de Llibres: un seguit de prestatgeries en què els llibres s’organitzen segons Classificacions estàndard, i que recorre l’interior de les biblioteques, moltes vegades de manera ascendent. Aquesta Espiral la trobem a la Biblioteca de Seattle o a la Biblioteca de la Musashino Art University. Es tracta, sens dubte, d’una aproximació moderna a una concepció clàssica de l’adquisició de coneixement, sempre en ascens, cap a uns estats superiors del desenvolupament humà. La unió d’aquests plans de la circulació interior, es condensa en unes paraules de Sou Fujimoto, autor de la Biblioteca de la Musashino Art: “Crec que una biblioteca ha de perseguir simultàniament dues activitats contradictòries. D’una banda, el llegir detingudament i, de l’altra, el passejar per ella. El llegir detingudament exigeix una distribució espacial rígida i sistemàtica que permeti trobar els llibres desitjats. (…) La característica oposada a aquesta rígida necessitat és la de passejar. En caminar per una biblioteca, en certa manera sense un objectiu concret, un dels valors importants dels llibres reals i de l’experiència espacial és la inspiració que s’obté de les troballes inesperades, de les relacions imprevistes, dels camps de coneixement desconeguts“. La circulació interior ha d’afavorir l’accés al fons documental d’una manera lògica i coherent, tenint en compte un nivell d’accessibilitat similar al llarg de totes les categories.
Com hauràs pogut apreciar, la primera no es pot entendre sense la segona, i a l’inrevés. Hi ha d’haver una concepció global de la circulació interior, i inserir-la en el disseny de l’edifici. La circulació forma part de la filosofia intrínseca de l’edifici, de la seva concepció més primigènia: com volem que els usuaris facin servir l’edifici, com volem que se sentin dins d’ell, com volem que es moguin, com volem que accedeixin als fons documentals... No són qüestions menors, i molt sovint marquen la diferència entre edificis. La circulació interior és una d’aquelles coses que s’insereixen en les sensacions, en la percepció sensorial dels usuaris. Aconseguir que se sentin còmodes i confortables és sempre tot un repte, i ser capaços de configurar una excel·lent circulació interior, tenint en compte els dos aspectes abans esmentats, és el punt de diferència entre una biblioteca bona, i una altra biblioteca excel·lent.
