A casa, com m’imagino que passa a quasi totes les famílies que tenim mainada, tenim la televisió segrestada les 24h, i per la pantalla desfilen tota mena de dibuixos animats, sèries, pel·lícules… tant infantils com juvenils. Aconseguir veure algun programa adult, o senzillament les notícies, sol ser quasi una missió impossible, a l’abast només d’intrèpids i audaços aventurers capaços d’aguantar desperts fins més enllà de les 21.30h del vespre. Els qui tingueu quitxalla a casa segurament us sentireu identificats… És una batalla que sincerament els adults de casa ja donem per perduda, i hem optat per entretindre’ns a través d’altres canals. Però no obstant això, hi ha una sèrie que vam descobrir fa un parell d’hiverns, i que he de reconèixer que ens agrada a tota la tropa amb la que comparteixo l’existència i les alegries. Aquesta sèrie és Bluey.
Bluey és una sèrie de dibuixos animats australiana, que es va estrenar el primer d’octubre de 2018 a la cadena ABC Kids i que a l’estat espanyol s’emet en castellà a Disney Channel. Bluey és una cadell de bover australià (en anglès «Blue Heeler») que viu amb la seva família: Bandit, el pare; Chilli, la mare, una «Red Heeler»; i la seva germana menuda Bingo, també una «Red Heeler». La sèrie, de 3 temporades i 141 episodis, descriu el dia a dia de la família, especialment en allò referent a la criança de les dues filles. Fins aquí es podria pensar que es tracta d’una sèrie més de dibuixos animats per a infants… Però si els qui llegiu aquest article heu vist la sèrie, sabreu perfectament que no es tracta d’una sèrie més. No, Bluey té el valor d’ensenyar una família absolutament normal, amb les seves imperfeccions, i en cap moment es tracta d’amagar-les ni dissimular-les… malgrat que en el món real moltes famílies si que tracten de pintar-ho tota la seva vida amb una capa de perfecció absoluta —quan més aviat el que fan és empastifar-ho tot d’una hipocresia repulsiva—. I si, a voltes penso que Bluey també està adreçada als pares i mares, ja que molts cops hi ha bones dosis d’humor anglosaxó i de fina ironia, que evidentment passa desapercebut a la mainada, però que per exemple surt a la llum quan el pare, Bandit, en un capítol en què munten juntament amb la mare Chilli un gronxador de jardí, diu amb tota la naturalitat del món, que ell no permetrà mai que un gos li expliqui com ha de muntar un moble. I jo xalo molt amb aquest humor… i l’Alba, la menuda de casa, xala també molt quan es passa el dia imitant els jocs que veu fer a Bluey i a Bingo.
I és que el valor d’aquesta normalitat passa per acceptar el desordre permanent (però alhora ple de vida) que hi ha a les cases amb mainada. O per ensenyar sense embuts que el cotxe està sempre brut i fins i tot amb restes de menjar sota els seient. El valor d’aquesta família normal i imperfecta passa també per tenir un pare, Bandit, que quan menja xucrut —que li encanta— després es tira rots; o que s’estira sense miraments al sofà a llegir el diari… i que després és capaç de muntar un enorme pastís d’aniversari en forma d’ànec per a sa filla Bingo o de compartir les tasques de casa amb la seva esposa Chilli. I la normalitat és també veure com la mare, Chilli, en un capítol descriu la cursa que tenia amb altres mares quan Bluey era una bebè per a què fos la primera en posar-se dreta, caminar, etc… o quan necessita vint minuts de descans i solitud cada dia, sense filles ni marit. I aquesta vida normal i imperfecta passa també per descriure com les dues filles no volen sortir de la banyera, i son pare, Bandit, les vol convèncer (que no obligar-les) a sortir amb arguments i per iniciativa pròpia de les menudes, i que evidentment acaba malament. O passa també perquè les dues filles tenen temor a entrar al lavabo just quan el pare ha acabat de cagar; o seguint amb l’àmbit escatològic (que veiem els adults, i no la mainada) quan en capítol el pare, Bandit, ha d’obrir la finestra del lavabo mentre està cagant perquè ni ell mateix s’aguanta la ferum. Però sobretot, la vida d’aquesta família normal passa per ensenyar l’enorme vitalitat que tenen Bluey i Bingo —les autèntiques protagonistes—, com d’unides estan i la imaginació riquissima i desbordant que tenen, i del seu dia a dia ple de jocs i fantasia a dojo.
Els 141 capítols de la sèrie estan plens de moments memorables, d’una quotidianitat brutalment moderna, i amb la que s’hi poden sentir identificades quasi totes les famílies; o penso que s’hi haurien de sentit. Les situacions que he descrit més amunt són un petit tast d’aquest món ple de vida que apareix reflectit a la sèrie. Qui no s’hi vegi reflectit, és que senzillament no ha viscut, ni viu i ni és capaç de compartir la vida amb els seves filles. Així que veieu la sèrie; veieu-la, tant si teniu filles com si no. Xalareu i veureu com de totalment boja i meravellosa pot arribar a ser la vida amb la vostra descendència, mentre maldem per intentar que creixin amb totes les imperfeccions possibles. Perquè precisament aquestes imperfeccions seran les que les faran radicalment lliures.
