S’apropa el final d’any, i potser és un bon moment per a fer com una carta als Reis, o potser un petit llistat de somnis. I penso en quatre idees força, en quatre idees senzilles, fàcils d’aconseguir, objectius assolibles…
Primera idea… Que la biblioteca sigui un autèntic motor de força regeneradora urbanística, social, econòmica i cultural. Una biblioteca entesa com a una oportunitat, i no com a finalitat per si mateixa; que sigui l’inici d’un camí i no el punt d’arribada d’un procés… I també, per què no, que cada biblioteca sigui un punt de força per a tot el col·lectiu professional. O com comenta el sociòleg canadenc Derrick de Kerkhove: “Ahora deben convertirse en aceleradores culturales, con una posición nodal en la red del conocimiento, al nivel de un gran aeropuerto“. Les biblioteques com a grans centres logístics estratègics del coneixement, llocs on es fan negocis, transaccions, on hi ha valor, i que aprofiten les grans infraestructures del transport.
Segona idea… Evitar la dil·latació en el temps en la construcció, disseny, planificació i equipament de noves biblioteques; o en la reforma i rehabilitació quan calgui. Cal agilitzar tràmits, evitar esperes, escurçar els temps. Que les biblioteques esdevinguin un sector clau en l’obra pública, un motor per a sortir de la crisi. Allargar els temps només crea equipaments obsolets ja des d’un bon començament, poc flexibles i condemnats al fracàs. La Biblioteconomia i la Documentació som un sector poc o gens estratègic, amb poc pes econòmic i que resta fora de les esferes de decisió política real i efectiva. Si, com es diu, som coneixement i formació i això ens servirà per a sortir de la crisi, cal que ara (no ahir, ni demà), ara, ens posicionem, creem valor econòmic i corregim aquesta disfunció.
Tercera idea… Aplicar noves formes de gestionar les biblioteques. Que aquest nou canvi, aquest paradigme tan incert i que ens angoixa tant, serveixi per a reinventar-nos, per a trobar noves vies de funcionament. Si com, segons sembla i espero que així sigui, els edificis de les biblioteques canviaran radicalment… no podrem entendre la nostra professió de la mateixa manera que avui en dia. No ho haurem de fer. El continent (l’edifici), i els nou paradigmes socials i culturals emergents (l’ecosistema), ens imposaran un canvi de contingut.
I la quarta idea… Superació dels límits municipals, comarcals o provincials d’abast de les biblioteques. Fomentar la internacionalització de l’activitat bibliotecària catalana, no tant a partir de les xarxes ja existents, i si més a partir del fet local. Establir aliances directes des del petit món local, des de la biblioteca única i intransferible, i amb el seu valor particular; segur que hi ha moltes idees i experiències locals, menudes, amagades, que es poden exportar directament… glocalitzar. La tecnologia ens ho permet. La xarxa local pot i ha de conviure necessàriament amb xarxes extenses, distribuïdes i internacionals.
