Som condemnats a viure sota una institució força poderosa degut al grau de complexitat de la nostra societat?
Si al paleolític les institucions humanes eren força més febles o laxes, potser era degut a que el grau de complexitat a que tenien que fer front era força menor. Avui necessitem d’institucions força més coercitives, degut a que no son capaces, ni nosaltres tampoc, de treballar amb la complexitat que les nostres societat han assolit. Les relacions humanes han crescut en qualitat i en quantitat, de manera que la seva complexitat s’ha multiplicat.
Sobre si ens quedem enrere en civilitat
Potser a mesura que nosaltres siguem capaços d’encarar aquest grau de complexitat, digues-li anar tornant-nos més civilitzats els uns amb els altres, anar-nos humanitzant en el sentit de ser més cívics, les institucions podran ser menys coercitives.
És corrent sentir que la gent és cada cop menys civilitzada. Encara que tan sols sigui una versió del abans és vivia millor, podria contindre quelcom de veritat, el grau de complexitat avança tan de presa que no ens és possible posar-nos a l’alçada del nivell de civisme que ens cal per tal de manegar-lo, la velocitat és tan gran que la nostra civilitat no pot seguir el ritme que demanen els avenços socials i per tant, si abans la nostra civilitat mica en mica s’adaptava als canvis socials de manera que el decalatge entre complexitat i civilitat no era massa ample i no provocava tensions fora de lloc, ara la distancia és massa gran, i per força temps insalvable, amb conseqüències a la manera en que ens relacionem.
Per exemple, molt sovint en entrar al metro, tren o qualsevol transport públic et trobes algú escoltant el que sigui sense portar uns auriculars de manera tothom al voltant es veu obligat a escoltar el mateix encara que no en tingui ganes. Fa deu anys no hi havien els smartphones actuals i per tant aquest problema no existia. Sembla quelcom de sentit comú no molestar als demès amb la teva música o vídeos, però el sentit comú és quelcom que també és construeix amb el temps. És un exemple molt banal però demostra el grau de complexitat i quantitat de interaccions de les societats actuals.
Aleshores, mentre el sentit comú o el civisme dins una societat donada no és construeix, o no és prou ample per incloure la creixent complexitat de les interaccions humanes, ens cal una policia del comportament?
A mesura que la complexitat de la civilització augmenti, haurem d’acceptar institucions més coercitives per tal de fer possible una convivència?
