Les grans tecnològiques creen perfils sobre nosaltres mitjançant les dades que gratuïtament els hi proporcionem gràcies a les aplicacions que utilitzem. Aquestes dades són de tota mena, comportament, financeres, salut. Els perfils creats són després venuts a tercers que fan servir aquestes dades per oferir-nos publicitat, prendre decisions estratègiques o, directament, avaluar si som rendibles per a ells o no.
Aquesta avaluació es basa en prediccions sobre el nostre comportament futur, la nostra salut econòmica i la física. Per exemple, com han tingut accés a les teves dades mèdiques poden decidir no oferir-te, o més aviat oferir-te un preu inacceptable, per una assegurança de salut, ja que hi ha antecedents de càncer de pit a la teva família.
La base del mercat de les assegurances és la incertesa, però sí aquesta desapareix gràcies als models predictius alimentats amb les nostres dades, l’assegurança no té sentit. Si una asseguradora et dona un preu raonable per una, és que saben que el més probable és que no la necessitis, per tant, puc prendre la decisió de no subscriure-la, ja que no la necessitaré. Sense incertesa, no hi ha negoci.
Aquest raonament pot traslladar-se a pràcticament tots els tipus d’assegurances donat que l’abast de la recollida de dades augmenta de forma vertiginosa, per exemple amb la IoT, per alimentar uns models de predicció cada cop més complexos i acurats.
Si tenim en compte que el mercat de les assegurances representa més del 7% de l’economia mundial, entendrem la magnitud de l’assumpte del qual parlem.
Per què, que passa si la incertesa es redueix fins a un grau en què el mercat d’assegurança resulta inútil?, ho sabrem nosaltres o restarem sense saber-ho, però contractant assegurances, per desconeixement, sols en els casos en què l’asseguradora tingui una gran certesa en què serà rendible?
PS: S’entén aleshores perquè les dades recollides per les empreses privades, ni els seus algoritmes, entrenats amb les nostres dades, seran mai públics i oberts, el gran negoci s’envà a norris.
