Societat

Sobre els canvis i l’autarquia espanyola

Llegint l’article de Gonzalo Boye d’avui m’ha vingut aquesta derivada de l’entrada d’ahir. Parlava de la resistència al canvi del poder i l’article d’en Boye o explica molt bé.

España, les elits de Madrid, es resisteix a perdre el poder que té sobre Catalunya i els beneficis que n’extreu, així que davant d’una petició d’un referèndum, i com ara ja no pot empresonar i matar uns centenars o milers de catalans com feia temps enrere, decideix aplicar la llei en lloc de la política i jutjar des de Madrid, és a dir l’Audiencia Nacional, no sigui cas que un jutge a Catalunya sigui massa benevolent.

El tema no ha acabat aquí gràcies al fet que hi ha gent que fa cinc anys que és exiliada i han portat els seus casos a Estrasburg. Amb la sentència del 31 de gener queda clar com acabarà tot. Nul·litat de tot el procés i la bola extra del GOI.

Madrid mai acceptarà aquest resultat, però ja sap que no té recorregut a Europa, per tant, l’única sortida és l’autarquia, altre cop. D’aquí els titulars i declaracions, ara ja queda clar que orquestrats, sobre el que diu la sentència del 31 de gener. Ens han donat la raó i bla, bla, bla. L’objectiu d’aquests titulars és dir que aquí no ha passat res ni passarà, però el destinatari del missatge no és Catalunya, és per a consum intern. I el missatge és que nosaltres tenim el poder, les elits, i no el pensem deixar anar. I ningú, dins España, dirà ni ase ni bèstia, ningú aixecarà la veu per a demanar un canvi de rumb. D’aquí el to de melancolia de l’entrada d’ahir, ja que encara que algú (un o una egòlatra) aixequés la veu per a dir que les coses han de canviar, rebria uns copets a l’esquena i, sí, molt bé, tira endavant que tens raó, però acabarà pel penya-segat com en Pablo Iglesias, cremat a la foguera de les vanitats i essent fagocitat pel poder.

España necessita la independència de Catalunya, necessita perdre l’última colònia per a rebre un sotrac que, a veure si així, empenyi a la gent a treure’s de sobre els Marchenas, Llarenas, Casados, Garcia-Page i Ayusos. Un altre regeneracionisme després del desastre de 98.

Nascut al Mediterrani, magufo, histriònic, cregut i pedant oficial a casa i entre coneguts. Pare de la meva filla. He tancat twiter, instagram i totes aquestes plataformes i m'he passat al fedivers. Ara tinc un usuari a @raulmagdalena@mastodont.cat, també faig premonicions a @cronicaprocesum@mastodont.cat com a *divertimento*. Com m'ha començat a agradar la fotografia també he creat un usuari a pix.mastodont.cat i, finalment, la més gran passió és llegir per aprendre, així que també he obert un compte a inventarie.io. Les ressenyes i comentaris de llibres més aviat a comelibros.club)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *