Dissortadament, el títol d’aquest article, l’afirmació de què les Terres de l’Ebre són la vegueria més pobra de Catalunya diria que ja no sorprèn, que es dóna per feta, i el que és pitjor, que es dóna per assumida. Forma part del paisatge habitual de Catalunya. Potser com un mal…

Des de que tinc ús de raó, que parlo amb aquest món que ens ha tocat de forma disfèmica. Em diuen que tot plegat va néixer a partir d’uns maltractaments previs i una posterior adopció per part de la que ha estat la meua família. La situació per a un…

Ara que sembla -qui sap, potser només sembla- que començarem a guanyar la partida a aquesta pandèmia que crèiem feliços i ignorants que seria disruptiva, i que les vacunes (encara que més lentament del que voldríem) comencem a fer efecte, crec que és hora també de començar a preguntar-se sobre…

M’assabento a través de Twitter d’una nova publicació sobre biblioteques. En aquest cas, sobre biblioteques privades, i com ordenar-les. L’enèsim llibre que en parla… N’he perdut el compte. Es tracta de Com ordenar una biblioteca, de Roberto Calasso, editat per Anagrama i amb traducció de Xavier Valls i Guinovart. En…

Amb les últimes protestes en contra de la detenció d’en Pablo Hasél d’aquest passat mes de febrer, i mentre remenava pel Twitter, he tornat a llegir la mandanga de sempre, la historieta per a no dormir de sempre… és a dir, la tontería de sempre que cremen quatre contenidors: que…

La nit de cap d’any escopia persones i més persones cap a les entranyes del metro; segurament gent una mica vulgar i mediocre amb ganes de ser un més; amb ganes de passar desapercebuts i amb ganes de difuminar-se en una multitud impersonal i sense caràcter. En Martí i en…

Les onades de la mar, de nit, fuetejaven amb tranquil·la perseverància la sorra humida de la platja de Riumar; l’escuma blanca era la dolça sang que li sortia a cada gra de sorra. Grans finíssims que a la llum d’una mitja lluna taronja, lluïen amb una inusitada fortor, donant així…