Durant totes les setmanes del confinament, i també ara amb les diferents fases de la desescalada, molts hem estat els qui hem pogut teletreballar. I afirmo rotundament que hem estat uns privilegiats per poder-ho fer, perquè hi ha hagut molta, moltíssima gent que no ho ha pogut fer, que això ha comportat greus situacions laborals, socials i familiars, i que s’han vist obligades a acollir-se a un ERTO. I afirmo també rotundament que som uns afortunats perquè la meva empresa ens ho ha permès fer. He pogut teletreballar, i he pogut ser a casa tenint cura de les meues filles, i he pogut participar de la seva cura i la seva criança. El teletreball ja té això, que ben organitzat, permet una millor conciliació familiar; encara que penso que aquestes setmanes no han estat de conciliació, sinó més aviat d’emergència i de trobar un Pla B per a poder continuar actius i oferint servei… en la mesura de les circumstàncies actuals. I ho hem fet, i cal felicitar-nos i cal que valorem amb justícia i equitat l’enorme esforç que molts hem fet.
A tot plegat, fa dies que em pregunto si és possible el teletreball a les biblioteques? I la resposta és que si… però com sempre, amb matisos, i amb una àmplia gamma de grisos. Res és sempre blanc o negre. I de què depèn? Doncs penso que sempre, en primer terme, depèn de la voluntat de direcció d’implantar i permetre el teletreball entre els seus treballadors. Si aquesta voluntat, aquestes ganes, no existeixen, ja cal que anem més enllà ni que intentem promoure res. Si una cosa bona ha tingut aquesta crisi és que he detectat un cert canvi general de mentalitat, i s’ha obert molt una visió que abans romania tancada. Per contra, si aquesta voluntat hi és, i es potencia, a nivell tècnic es poden fer moltes tasques en modalitat de teletreball. Quines? Doncs aquí van algunes propostes fruit de la meua pròpia experiència durant aquestes setmanes:
- Catalogació de recursos electrònics: és una oportunitat d’or per a catalogar tots aquells llibres electrònics que teniem guardats en una carpeta al nostre ordinador, esperant sempre un moment que mai arribava. Aquests recursos els podem catalogar perfectament des de casa, mentre enriquim el catàleg amb etiquetes 856, notes de resum, afegint cobertes, etc.
- Gestió de biblioteques virtuals: si la teua biblioteca disposa d’una plataforma de llibres electrònics, aquesta es pot gestionar sense problema des de casa. Alta de nous usuaris, adquisicions, enviament de novetats… Res que no podem en pijama des d’un portàtil.
- Catalogació retrospectiva: si, aquell elefant que viu permanentment amb nosaltres. Aquells calaixos amb fitxes que no es van incorporar mai al catàleg quan vam fer l’automatització inicial del nostre fons, i que mai s’han acabat d’incorporar al nostre sistema actual.
- Buidat de revistes a repositoris. Si, d’acord, molts ja permeten la càrrega automàtica de nous números, i és un procés força ràpid de fer… però segur que en molts casos debem tenir números retrospectius de revistes que no hem inclòs mai els repositoris (Dialnet, per exemple) perquè calia fer-ho de forma manual. I el dia a dia se’ns menja, sempre apagant focs o amb l’atenció personal al taulell. Fent teletreball, amb poques setmanes ho podriem deixar enllestit.
- Gestió de xarxes socials, i comunicació corporativa. És obvi, oi? O és que no podem enviar correus, fer campanyes de màrqueting o gestionar els nostres twitters, facebooks o instagrams des de casa???
- I la nova web de la biblioteca? Si, segur que portem anys que pensem i hem plantejat en reunions la necessitat de canviar la web, de modernitzar-la, d’organitzar d’alguna altra manera els continguts de la web, etc… Que jo sàpiga, cap CMS (WordPress, Joomla, etc.) ens obliga a estar físicament en un ordinador de la feina per a poder crear la nostra nova web, oi? Doncs perquè no usar les hores que dedicariem a la nova web al teletreball, i permetre que es pugui fer des de casa?
A tot plegat, però, cal sempre que ens connectem a la nostra empresa/biblioteca a través d’una xarxa VPN, mai a través de la nostra wifi. A més, cal tenir en compte que molts programes de gestió funcionen només amb el rang d’IP institucionals, i mai amb les IP dinàmiques que tenim a les nostres llars. És simplement una qüestió de seguretat, però també de saber quin treballador es connecta a la xarxa institucional. També seria convenient que les empreses proporcionessin als seus treballadors els portàtils necessaris de l’empresa per a què puguin portar a terme el teletreball, sense que hagin d’usar els seus equips personals. I finalment, el més important: cal un canvi de mentalitat per afrontar el teletreball, i que s’elimini (o es matitzi) una visió horària del teletreball. En la concepció mateixa del teletreball hi ha l’eliminació del concepte clàssic d’horari laboral; hom pot estar treballant a les 3 de la matinada o un diumenge a les 5 del matí. Mentre s’acabi complint l’horari establert… O encara més, el teletreball també es pot concebre per objectius, per tasques a fer, i que cal que estiguin finalitzades en un temps determinat. Perquè si mesurem el teletreball amb els mateixos indicadors que el treball presencial a les empreses, estarem pervertint tot el potencial i els avantatges que té el teletreball, i a la fi, estarem deixant perdre una oportunitat d’or que se’ns ha posat al davant per a capgirar les nostres relacions humanes, laborals, socials i culturals… Unes relacions, que d’altra banda, hom veia -en el fons, malgrat tot- que no funcionaven (encara corríem sense fre en una fugida cap endavant permanent).
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
