Crec que caldria replantejar-nos el model de construcció d’edificis de biblioteques, basat en una estratificació per estàndards quantitatius i organitzat en xarxa, si, però a partir d’uns nodes principals jeràrquics. Evidentment, sóc un ferm partidari dels edificis i de les seves bondats: símbol visible d’una professió moderna, element de regeneració urbana i centre d’atracció cultural i ciutadà… Però penso que potser ja hem arribat a un carreró sense sortida, i ara ens és urgent redefinir alguns aspectes de la gestió i la planificació bibliotecàries: penso que els edificis i els estàndards amb què es construeixen han quedat en bona mesura desfasats. Cal trobar noves solucions i una nova forma de fer les coses, per a poder encarar amb garanties el futur.
I d’altra banda, hi ha un tema que em sembla d’una importància cabdal, i és del diàleg i la conversa entre biblioteca i ciutat, i la potenciació de la vessant social i urbana de l’edifici. Aquest diàleg és cada vegada més complex de gestionar, i fins ara només s’ha afrontat, crec, de dues maneres: un edifici central que canalitza un percentatge molt alt de la conversa, i que funciona de node central; i uns serveis d’extensió bibliotecària, fixes o mòbils, com ara bibliobusos, bibliopiscines, etc. Tinc la sensació que la relació biblioteca-ciutat és secundària en el moment de la planificació i del projecte; però que un cop construit l’edifici, esdevé prioritària, i l’ús de la ciutadania supera totes les perspectives i els esquemes inicials.
I em pregunto si la integració de la biblioteca amb la ciutat només es pot afrontar d’aquestes dues formes, o si hi ha més possibilitats i més camins per explorar. Podem trobar més formes de gestionar aquest aspecte? Crec que si, i penso que passa per difuminar la biblioteca per tota la ciutat i per tots els seus carrers, fins al punt d’integrar-la nítidament en el seu dia a dia. Se m’acuden algunes idees, i que es centren en la presència de la biblioteca en qualsevol mobiliari urbà i element que circuli pels nostres carrers. Presència a les parades d’autobusos i als autobusos mateix, als panells d’informació turística, als taxis, als metros i a les estacions, als trens de rodalies… I també, per què no, amb l’elaboració i la construcció de mobiliari urbà ad hoc, i aquí els arquitectes tindrien un nou camp per explorar. Tota la ciutat es convertiria en una biblioteca-ciutat, una biblioteca extensa i difuminada, integrada en els carrers i les places de la ciutat. O seria una ciutat-biblioteca, on aquesta és present de manera activa als carrers de la ciutat.
Per descomptat, totes aquestes formes (edifici, extensió i difuminació) són clarament complementàries i no excloents entre si. Cada una de les tres formes juga un paper diferent i respon a necessitats, usos i funcions diferents i intransferibles. I des de les administracions i la professió cal intentar donar una resposta vàlida a tothom. No dic en cap moment que es deixin de fer edificis, no. Però potser aquests edificis caldria fer-los i planificar-los d’una forma diferent, i aquestes diferències, aplicar-les en pensar nous usos bibliotecaris que no passin, necessàriament, per l’ús d’un edifici.
