Aquesta si que és una notícia preocupant, i que separa, minimitza i trenca dues cares de la professió i d’una mateixa realitat. Què no s’ha fet bé? Un dels grans èxits de la professió va ser la unió del COBDC i de la SOCADI l’any 1999: la unió dels bibliotecaris i dels documentalistes sota un mateix sostre, una mateixa casa que aglutinés, fes força i unís i donés coherència a una mateixa feina, una mateixa professió i uns mateixos objectius. I els arxivers? Penso que ens cal una reflexió profunda sobre l’abast d’aquesta notícia i sobre aquesta decisió, i quina dimensió pot arribar a tenir. Són aspiracions sens dubte legítimes i que no posaré en dubte, però el que si que em plantejo és si són adients per a la professió, per a la seva identitat i per a la seva projecció exterior. Ens cal aquesta atomització, aquesta separació de rols i de funcions que, ben mirades, venen a ser diferents cares d’una mateixa moneda?
L’AAC COMPLEIX 25 ANYS
El passat dimarts, 13 de desembre, se celebrà l’assemblea extraordinària de l’AAC, que aquest any compleix el 25è aniversari de la seva creació i de la qual la Facultat és membre institucional. A la reunió s’aprovà la modificació dels estatuts. A partir d’ara el nom de l’AAC és Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, i passa a tenir categoria d’associació professional. La Junta Directiva actual, presidida per Joan Antoni Jiménez Castillo, té previst iniciar així que es pugui els tràmits per crear un col·legi professional d’arxivers-gestors de documents.(Font: El full els dijous).
Per què clar, jo fins ara què he estat gestionant durant tots els meus anys de feina? O els llibres no són documents.
22Nota: com a membre de la Junta del COBDC, vull deixar clar que aquest escrit en el meu blog personal reflecteix només i exclusivament la meva opinió personal i a títol individual.
