Que les biblioteques han sofert un gran canvi de magnituds més que considerables en els últims 100 anys, i fins en els últims 30 anys, és un fet evident i que a ningú li ha passat desapercebut. Ja fa temps vaig parlar sobre l’evolució dels espais físics de les biblioteques, com a un exemple de canvi. No obsant, està clar que encara queda molt camí per a fer… però en aquest camp prefereixo veure el got mig ple, i pensar en un futur millor (sobre aquest tema, és molt interessant el debat que s’ha generat en el blog del Lluís Anglada). Que queda molt per fer… si, és clar; que s’ha avançat molt i tenim un Sistema de Biblioteques potent… també, i és ben visible als ulls de tothom i ens n’hem de sentir orgullosos tots. Parlant amb la Natalia Arroyo en les últimes Jornades Àtic em deia que a la resta de l’Estat Espanyol veuen que algunes biblioteques catalanes són un punt de referència, i en valoren el seu prestigi social aconseguit. També comentava que des de la resta d’Espanya es percep un bon funcionament en termes generals. Vaja, que amb tot plegat, penso i opino personalment que potser som una autèntica locomotora BiD a nivell estatal… i segurament també a nivell europeu? Sovint cal que ens tirin floretes de fora per a valorar tot el que tenim.
Ara bé: quina mena de canvis hi ha hagut fins ara? Penso que han estat canvis més aviat operacionals i organitzatius, i que han afectat més que res a la forma de treballar de les biblioteques. Dos exemples que penso són ben clars: el pas dels catàlegs de fitxes als catàlegs automatitzats; i el treball en xarxa, en forma de consorcis, serveis comarcals, serveis provincials, etc. Dos canvis que crec que han estat fonamentals en l’evolució de les biblioteques catalanes, i que han estat imprescindibles per estar on estem. Però malgrat tot, penso que de fons encara hi ha un gran canvi que no s’ha gestat, i que està latent. Ho exemplifico: hi ha professor d’Alcanar, en Marià Cano, que diu més o menys: l’espai educatiu, el lloc on s’imparteix l’educació i l’ensenyament formal i reglat, no ha canviat pràcticament des de finals del XIX fins els nostres dies; ha continuat quasi immutable, malgrat els avenços tecnològics, socials i culturals accelerats del segle XX. Penso que en les biblioteques ha passat el mateix; hi ha tota una sèrie d’elements que continuen inalterables al pas del temps, i si veiem una fotografia d’una biblioteca de començaments del XX amb una de començaments del XXI, segur que hi trobarem uns quants elements comuns: prestatges i mobiliari, taules, cadires i llums. Potser, segurament he simplificat molt, però hi ha una base de treball que sembla immòbil. De fet, en el fons, segurament continuem construïnt i dissenyant biblioteques igual que fa 100 o 50 anys. És viable? És sostenible? És bo per a la professió i per a la societat en general que continuem tenint els mateixos referents?
A on vull arribar amb tot plegat? Doncs a què si, evidentment que hi ha hagut canvis en les biblioteques, canvis que en el seu moment van ser potents i definitius, i que van permetre fer salts cap endavant. Però ara estem davant d’un altre gran canvi, un canvi d’estructura de professió, i que cal afrontar des de la primera línia. Hi ha una revol·lució en marxa, i veurem:
-
- Transformacions en el contingut i els formats de la informació (i per tant en l’accés), tot plegat liderat pel cada cop més omnipresent e-book.
-
- Veurem transformacions en el disseny, la planificació i l’ús dels espais i els edificis de les biblioteques, com a conseqüència del primer punt.
I més important encara, i la peça clau de tot plegat: els bibliotecaris, que veurem modificada radicalment la nostra forma de treballar: els dos punts anteriors canviaran enormement els nostres procediments de treball, la forma com ens adrecem als usuaris i sobretot, la forma d’entendre i viure la nostra professió. I cal estar preparats…
