I bé cuant creus que no pots enfonsar-te més ve la vida i el demostra lo contrari

I bé cuant creus que no pots enfonsar-te més ve la vida i el demostra lo contrari, el fa veure que sols et pots refiar de tu i ara mateix em costa treure forces per fer-ho ara em sento traït veig que sols han jugat amb mi , cuant confies els teus sentiments a gent que creus amiga i aquesta no sols no ho és sinó que comparteix els teus sentiments amb altres a esquenes teues et fa sentir molt mal,cuant tot el món creu saber lo que el fa falta sense ni tan sols parlar amb tu sense tindre el detall d’ésser clar,sincer la veritat et deixa sense ganes de sortir del llit i molt menys d’enfrontar la vida ara mateix em sento observat com si tots saberen que porte molt de temps fent el imbècil per una persona que mai em va estimar i que damunt va contant lo que vol de mi, en fi no queda altra que tindre cura de mi,soltar allò que no em deixa créixer,endinsar-me en mi al mateix temps que estic obert a conèixer gent que pague la pena conèixer i compartir vida i miracles que mirant enrere el fet d’estar escrivint hui estes paraules ben bé es podria qualificar de miraculós i si no el valores tu altres persones difícilment ho faran. Silenci estimat silenci …que fas sortir les coses que anem amagant les que ens fa mal veure i per això anem ajornant el fer-ho fins que esdevé escollir si seguir vivint O deixar de fer-ho, simplement,res massa dramàtic en el món que malvivim ,res anormal en un món que es fa miques a poc a poc com el meu món com la natura els oceans ,flora i fauna,en fi qui sóc jo per no fer el gest d’assolir el meu estat natural?,si jo què puc no ho faig que pot fer un arbre?,molt més que jo segur i sense poder moure’s 😅😂,en prou de queixes i anem per feina el ritme serà el que siga però lo important és moure’s.