Després el mareig viscut mesos abans, esvaït i fet pols,cansat i volent implosionar (no sóc d’embrutar) cada cop es veia tan aprop del la eixida com del abisme i ja sols calia escollir quin camí escolliria finalment i malauradament estava acostuma’t al abisme per lo que de seguida se’n va adonar que li caldria un extra d’estima a si mateix i una bona dosi de força i coratge i que totes dues li havien mancat al llarg de sa vida,llavors lo únic que veia possible és tornar a si mateix al origen de tot i esbrinar cuant i perquè havia deixat de voler-se… Va emprendre el viatge i molt prompte va anar recordant coses i veient amb claredat quines coses li impedien anar avant,reconectar amb ell i viure com i on realment li pertocava ara sols es tractava d’anar soltant i agafar-se sols al seu propi benestar,fer de la seva pau bandera.
Deixa un comentari